Dinar al Nou Cavall Verd, la cuina de Miralles està més potent que mai

formatge-anyenc-de-la-taulaina-gandia
El Teuladí del Bairén, un formatge anyenc que vos encantarà
9 juny, 2021
Casa el tio David, elogi al producte de proximitat.
3 juliol, 2021
Mostrar tot

Dinar al Nou Cavall Verd, la cuina de Miralles està més potent que mai

Fa poques setmanes, quan encara feia fred, vam dinar a la Vall de Laguar. Vam demanar la carta de vins a penes entrar i seure i ens van enviar directament a la cava a triar-nos-els. Allí no et pots enganyar, hi ha molt i ben bo i molt bona representació de vins de la terra. Triarem un Giró d’Abargues, havia llegit d’ell i tenia moltes ganes de tastar-lo, és molt saborós, golós i de bon beure. Amb notes de fruites roges i la fusta es deixa notar sensiblement. Molt agradable.

Unes croquetes amb cansalada transparent per a obrir boca, sensacionals.

Carxofes farcides d’ànec i tòfona del Penyagolosa. No defrauda gens, entra primer l’aroma a tòfona amb força, predominant, després arriba la carxofa per a suavitzar i l’ou balsàmic al final.

Cocotxes amb salsa pil-pil i crema d’orellanes. Quan tots els ingredients d’un plat estan bons per separat, es pressuposa que estarà bo, no passa sempre, però si els sabors casen bé, ja és l’excel·lència. El plat per l’alt nivell d’excussió em recorda alguns dinars al País Basc, la dolçor de l’albercoc fa un bon contrast i combina bé amb la pebrera. Excels.

Pastissets de cama-roges de Laguar. És com una amanida calenta, cremosa, on es combina el cruixent de la cama-roja, l’amargoreta de l’endívia i l’aniset del fenoll. Excepcional.

Figatell de sépia, un clàssic enriquit amb un guisadet de melsa i tomaca seca feta a casa.

La salsa de melsa amb bajoquetes i carabasseta és intensa, és perfecta, té un regust que recorda a la carn. La tomaca seca és forta, potser massa. El figatell excepcional.

Guisadet d’esclata-sangs amb ravioli de bolets i tòfona.
Se m’acaben els adjectius per a expressar lo bo que està este plat.
Els esclata-sangs cuits al punt.

Cremeta de galera amb gamba roja de Dénia, amb lemon gras.
És una d’eixes cremes que et trauen un somriure, és completa, el sabor fi de la galera, l’àcid de la citronel·la, la floricol romana cruixent fan tots junts un sabor que toca la fibra. Un plat molt aconseguit.

Per rematar ens van servir un blat picat. Blat, arròs, blat, arròs. Podria haver sigut arròs i el canvi de cereal no haguera variat el sabor final, potser un poc, si la textura. Blat, penques, fesols, col, morro, cansalada magrosa, nap i napicol, tot ben cuit i amb un sabor ben concentrat. Definitivament siga amb blat o arròs, pense que és el plat més nostre. Excels.

Degustació de postres: fabiola, pastís de poma i maduixes amb xocolata, a vore quina estava millor.


La cuina d’Evarist ha evolucionat d’una manera considerable. És un bon indicador de que el cuiner està viu i va a més. Bona matèria primera, territori, bones mans i saber fer.

Les vistes des del restaurant és un afegit important. El dia nuvolós i amenaçant pluja li va donar més bellesa al paisatge, encara que perd profunditat, per a mi aquests dies tenen un encant especial, em donen una agradable sensació d’intimitat.
Urbanització Balcón de l’Aguart, 25.

 

NOU CAVALL VERD
Vall de Laguar – La Marina Alta
Tel.- 645 52 73 00

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *