Quan el bacallaret s’asseca la forma que se li queda recorda un humà en posició orant, com si estiguera amb els braços oberts. Recorda a les figures orants de les pintures rupestres que decoren alguns abrics rocosos de les nostres muntanyes. D’ací li ve el nom.
Per a algunes persones pot ser un misteri fer peix sec per a menjar, però la realitat és que, en el cas dels capellans, no hi ha cosa més simple. N’hi ha d’altres peixos més complexos de fer.
Només heu de posar uns vint minuts els peixos en remulla en una dissolució d’aigua amb un 10% de sal, o un 15% si vos agrada més salat. Primer els llevem les butzes fent-los un tall per la panxa fins al cap, llevant també un filet blanc que se li queda apegat a l’espina. Deixeu el cap. Seguidament, els posem a assecar en una carnera, per evitar insectes, penjats amb un ganxo que li passa pels ulls, sona un poc escandalós, però és molt pràctic. Es deixen un parell de dies o tres, depenent de la grossor de l’animalet i de la humitat que faça. Si fa ponent fort, amb un dia i poc en tenen prou. Ha de quedar eixamorat, no eixut del tot.
Es fan a la flama girant-los per tot fins que es fan un poc negres, després el deixem gelar i rasquem amb un ganivet la part ennegrida. Es fa a molletes i es serveix amb oli i pa per a mullar. Per a mi no cal res més.
Això sí, que l’oli siga bo i el pa també. Trobar als restaurants un bon capellà no és cosa fàcil, però se’n troba. Trobar bon oli sembla senzill, però no és tan fàcil, encara més, l’oli verge extra és ben difícil de trobar i més si demanes un oli de proximitat valencià, que en tenim molt i boníssim. Però trobar un bon pa és quasi quasi impossible, per increïble que parega, és ben cert. El restaurador, davant de la mal suposada indiferència del comensal pel pa, hauria de prendre la iniciativa i fer-li tastar i descobrir-li al client que el bon pa té un altre sabor i que és ben nutritiu.
Si posem el capellà a molletes mesclat en l’espencat no cal afegir sal, la mescla de la dolçor de la pebrera i albergínia contrasta amb la sal del peix i tot marida bé amb el picant de l’oli verge extra. Amb una amanida amb tomaca de temporada també combina molt bé.
