Per Maria Martínez
Estant uns dies de vacances per Gandia amb la meua parella, no podia deixar passar l’oportunitat de provar el restaurant que han obert el xef Amadeo Faus i Andrés D’Ocampo. El cuiner i el barman van decidir obrir el restaurant-lounge fa tres setmanes, aproximadament. Està situat en la històrica plaça del Prado, en ple cor de Gandia. Els desitge tota la sort del món perquè conec a Amadeo i m’encanta la seua cuina.

Una cosa que valore quan sope a un restaurant és la decoració que tenen. Pekadito, decorat amb gust per Chescacs, per fora és elegant, a la terrassa hi ha taules altes i taburets, un espai que convida a prendre’s un còctel i gaudir de l’ambient i la nit. No em va passar desapercebut que en totes les taules hi haguera un ciri rosa fosc encesa, un detall que em va agradar molt. Per dins, és coquetó i molt acollidor. Es cuiden tots els detalls. En entrar, just a l’esquerra, hi ha un xicotet rebedor compost per dos sofàs i un parell de taules xicotetes, em va semblar un lloc encantador i íntim, pensat especialment per a prendre’s allí la primera copa i gaudir d’una bona conversa abans de començar amb el sopar.

El menjador està decorat amb quadres de Toni Durà, que criden l’atenció perquè són diferents. Hi ha plantes naturals per tot el local, una cosa que dona vida. I, en la part final del menjador, hi ha un racó que em va semblar súper agradable. Us deixe una foto que parla per si sola. Tinc clar que reservaré aquesta taula per a vindre amb el meu grup d’amigues i passar una bona vetlada.

Em va semblar molt creatiu que un restaurant aconseguira, a través de la decoració i els detalls, un espai que combina la sensació d’estar a casa amb la d’estar sopant per ací.

Triem cava per a sopar i alguns plats de la carta que ens van seduir

Comencem amb unes ostres Guillardó que estaven molt bones.

Ceviche de corbina. En ell trobem diferents matisos que enamoren el paladar. La carn de la corbina és tan tendra que es desfà en la boca. Explota un agradable sabor cítric, a causa de la llima. Contrasta especialment bé amb el cruixent de la ceba morada.

Una cosa que, sens dubte em defineix és que soc una gran amant de les croquetes. Com no podia ser d’una altra manera, totes les que ens ofereixen en carta són casolanes i d’entre totes elles, triem provar les croquetes de carabassa. Mai abans les havia provades i em van cridar especialment l’atenció. Amb un arrebossat excel·lent que feia que l’inici de cada mos fora cruixent per a trobar just un segon després una crema semisòlida de sabor suau de carabassa, per a res invasiva. Les croquetes cremoses m’encanten, i aquesta era molt cremosa

Una tapa que em va sorprendre! Cocotxa de lluç. No sabria molt bé com descriure aquesta combinació de sabors i textures. Primer vaig tastar els alls tendres amb el seu oli, que, sense exagerar, he de dir que estaven increïbles. I alguna cosa em diu que, si estan tan bons, és pel punt que li atorga el flamejat final quan els cuinen. El peix està tendre, al punt perfecte. Però el millor mos, és sens dubte, quan combines els alls tendres, la cocotxa i una torradeta de pa. Un plaer difícil de descriure, una combinació meravellosa. Per a mi la tapa estrela.

Entrecotte trinxat al punt amb creïlles. Amb el primer mos, els ulls se’m van tancar. I quan pilles un tros de carn que té una miqueta de grassa…això és el paradís.
Les creïlles tenen un sabor que normalment no trobe en creïlles d’altres llocs, de diferents grandàries, alguna cosa que ens diu que són creïlles naturals tallades pels cuiners. Les més xicotetes super cruixent. Encara que no els fa falta anar acompanyades de cap salsa, vaig trobar a faltar una bona salsa casolana amb la qual combinar-les.

En un bon sopar, sempre ha d’haver-hi unes postres. Una de les meues postres favorites és el pastís de formatge, així que havia de provar-la. Per dalt recorda un flam, un detall que em va transportar a la meua infància, vaig recordar els flams que feia la meua àvia quan anàvem a visitar-la.
És de textura cremosa i sabor inténs a formatge, i combina especialment bé amb la melmelada de nabius, que és molt dolç.
M’agrada que les porcions de les postres siguen d’una bona grandària, per a poder compartir-ho i gaudir-ho entre dues, i aquesta em va semblar una mica xicoteta. Però centrant-nos en l’important, és diferent de les altres i està boníssima.

Per a acabar, a la terrassa ens prenem un Bloody Mary i un Margarita. Espectaculars.
I com s’estava tan agustet, amb l’aire fresc que corre a la nit en la plaça, decidim compartir un mojito, molt refrescant, dels millors que he provat

PEKADITO by CHEF AMADEO
Plaça del Prado, 13, Gandia
Teléfono: 622 70 47 52