El divulgador gastronòmic canvia el seu format habitual per cuinar colze a colze amb Rosario Estevan, una mestressa de casa que custodia els secrets d’aquest plat històric de la Safor.
VILALLONGA – El Chef Amadeo ha decidit fer un pas més en la seva tasca de difusió de la cuina valenciana traslladant les seves càmeres als peus de la Safor. En un gest que posa en valor la cuina domèstica, el xef no ha aparegut sol davant els fogons: l’acompanya Rosario Estevan, la seua sogra, una mestressa de casa que atresora el coneixement de la cuina d’abans, la que neix de la terra, el riu i la necessitat.
Aquesta unió representa un matís significatiu en la trajectòria d’Amadeo Faus. En lloc de la lliçó tècnica individual, el xef ha optat per un diàleg generacional a la cuina de Rosario. El plat escollit per a l’ocasió no podia ser un altre que la ‘Gamba amb Bleda’, una recepta emblemàtica estretament lligada al riu Serpis i a la història de la comarca.
La veu de l’experiència als fogons
La novetat d’aquesta trobada rau en la naturalitat de Rosario, qui guia la recepta amb la seguretat de les mans que han cuinat per a la família durant dècades. Durant l’elaboració, el cuiner actua com a pont entre la tradició oral i el gran públic, destacant com ingredients tan humils com l’abaetjo salat, els alls i les bledes fresques poden crear una joia gastronòmica.
“Hem vingut a casa de Rosario per a vore com es feia aquest plat antigament”, explica el xef, reconeixent la figura de la mestressa de casa com la veritable guardiana del patrimoni culinari. La complicitat entre tots dos transforma la recepta en una lliçó de vida, recordant els temps en què la gambeta de riu era un recurs local a l’abast dels veïns del poble.
Un homenatge a la cuina de casa
Amb aquesta col·laboració, el Chef Amadeo subratlla que la gastronomia d’alt nivell també resideix en la senzillesa i en la memòria de les nostres cuines particulars. En deixar-se guiar per les instruccions de Rosario, el xef ret un homenatge sincer a tota una generació de dones que, sense receptaris escrits, han mantingut viva la identitat del sabor valencià.
És el reconeixement de que el saber popular és el fonament indispensable sobre el qual es construeix la nostra cultura del menjar.
