ENTREVISTA PER ALFRED MARTÍNEZ. CRÒNICA GASTRONÒMICA PER JÚLIA MARTÍNEZ
Conversem amb José Manuel López, el xef que ha decidit abocar tota la seua experiència en Ca Seko, el seu projecte més personal. Natural de Plasència, on es va formar, va recalar a Dénia amb només 22 anys per a integrar-se en l’equip de Quique Dacosta; una ciutat que el va captivar i on va fer arrels. Després de més de quinze anys al capdavant de Peix i Brases —on va aconseguir la prestigiosa estrella Michelin—, emprén als 50 una nova etapa juntament amb la seua dona, Zoryana Hlovak. En el seu petit local davant del port, la cuina oberta elimina qualsevol barrera, i això permet al comensal ser testimoni directe de l’ofici i l’honestedat del xef només travessa la porta.
-Com acaba un estudiant de cuina de Plasència treballant a Dénia?
-Bé, vaig vindre ací perquè un amic meu que estava de pràctiques amb Quique Dacosta em va cridar perquè necessitaven personal. Ell també és de la meua zona; el meu amic és de Plasència, jo soc de Plasència i Quique és de Jarandilla. Supose que per la connexió de la zona em va cridar per a vindre a treballar.
Quina edat tenies aleshores?
-Tenia 21 gairebé 22 anys. Havia acabat els meus estudis amb 19 o 20 i ja havia estat treballant a La Rioja i a Sant Sebastià.
-Vas estudiar hostaleria?
-Vaig estudiar cuina al meu poble, on hi havia, i continua havent, una escola de cuina. Em vaig ficar allí perquè des de menut m’agradava.
-Sempre vas tindre eixa vocació?
-Sí. El que passa és que fa 25 o 26 anys les escoles de cuina no estaven tan difoses, i menys a Extremadura; seria de les poques que hi havia. A Sant Sebastià sí que hi havia escoles i centres d’FP, però el concepte d’escola professional no era una cosa comuna.
-Entenc. Després d’estudiar, vens ací i comença la teua trajectòria.
-Sí, ací vaig començar a descobrir gran quantitat de sabors desconeguts. Quan vaig vindre fa 28 anys no estava acostumat ni a menjar gamba ni res de l’estil; per a mi eren sabors totalment desconeguts. A poc a poc t’acostumes. A més, amb l’edat, estes coses agraden més.
-Se’t va formant el gust.
-Clar. Després comences a provar coses i se’t va fent el paladar al vi. Quan ja tens el gust educat, t’agrada tot. Amb el menjar passa el mateix. La primera vegada que vaig menjar gamba roja va ser quan Quique Dacosta me’n va donar una a provar i em va paréixer una cosa raríssima.
-Per estar mig crua, supose.
-Exacte, sí, mig crueta. Estaven acabades de coure i encara estaven calentes.
-Vas tindre bon mestre.
-Així és. Vaig estar amb Quique quasi cinc anys. Després em vaig dedicar a muntar hotels per a una companyia; vaig estar un any a Múrcia, un altre a Berlín i en altres ciutats encarregant-me de les obertures. Però com que tenia casa ací, sempre volia tornar. No només per la casa, sinó perquè em sentia molt identificat amb la zona.
-Et senties d’ací?
-Totalment. Quasi tot el que vaig aprendre d’alta cuina i de l’àmbit gastronòmic va ser amb Quique. Encara que siga extremeny, les meues arrels culinàries, més enllà dels records d’infància, són d’aquesta zona. És on més he cuinat i amb els productes que més he treballat. Em considere un cuiner de Dénia. Si me n’anara ara al meu poble, hauria de reinterpretar tot el receptari popular que ja tinc assimilat ací.
-Després dels hotels tornes i acabes a Peix i Brases, on has estat uns 15 anys.
-Sí, uns 14 o 15 anys.
-Allí vas continuar ampliant el teu repertori i liderant el projecte.
-Sí. Quan vam arribar a Peix i Brases allò era un rostidor de peix; Tomás ho havia formulat així. Durant els primers anys, tant Zoryana com jo, que vam coincidir en les dates d’entrada, féiem el que ens manaven, no teníem capacitat de gestió. Després vam anar assumint responsabilitats. Va ser un treball dur transformar un assador en un restaurant d’alta cuina. No va ser de la nit al dia; vam anar canviant coses a poc a poc, moltes vegades pel nostre compte i risc i lluitant a contracorrent. Quan vam entrar, hi havia setmanes en què no venia ningú.
“A Dénia vaig començar a descobrir
gran quantitat de sabors desconeguts”
– I heu treballat junts com a parella tot aquest temps?
-Sí. Bé, no vam començar sent parella, ens vam conéixer en la feina i vam acabar junts. Compaginem bé feina i relació, ella es va acostumar a mi i vam decidir que era el millor.
-I ara continueu junts, amb fills, compartint casa i feina. És difícil conciliar?
-No, ho portem bé. Per a molta gent és difícil, però a nosaltres ens va molt bé. Ara que hem començat aquest negoci propi es complica un poc més, però abans ens permetia compaginar molt bé la feina amb la vida personal i els torns.
-A Peix i Brases vas aconseguir l’estrella Michelin el 2021. Hi ha un dubte a l’aire: l’estrella és del restaurant o del cuiner?
-L’estrella se li atorga a l’establiment. Recollir-la, la recullo jo, però es queda en el local. Ara que me n’he anat, l’estrella continua allí. Peix i Brases manté la seua estrella, encara que ara rebran una auditoria per a veure si mantenen els estàndards de qualitat després de la meua marxa.
-Supose que el talent del cuiner deu ser determinant.
-Clar, la personalitat del cuiner influeix.
-I ara busques l’estrella per a Ca Seko?
-Home, agradar-me m’agradaria, però cal ser realistes. Aquest és un local en què, en principi, no estem pensant en això. Ara tinc una faceta més d’empresari i la meua prioritat és satisfer el client i que tinga ganes de repetir. Els meus estàndards ara són els del client, no els de la Guia Michelin.
-Quines diferències hi ha entre els dos conceptes?
-La primera és la proximitat i l’espai. Ací tenim set taules; per a complir altres estàndards n’hauria d’haver menys. Però el menjar és el mateix. Fem el que sabem fer: la matèria primera i la tècnica són les mateixes, no sabem fer hamburgueses amb patates. El que canvia és el tracte; vull un tracte personal. Si ve un veí i vol un peix al forn, li’l faig. Busque eixa proximitat que es perd amb la fredor de certs estàndards.
-Busques que la gent gaudisca sense les barreres que de vegades imposa l’alta cuina.
-Exacte, sense complicacions. Que puguen vindre, demanar a la carta, alguna cosa per a picar i un bon vi. I si volen un menú degustació de nivell, també el tenen. No estem “jugant” a aconseguir l’estrella, no la busquem activament. Entrar en la Guia Michelin ja és un èxit, però l’estrella depén de factors que no controlem. El més difícil és aconseguir-la la primera vegada; mantindre-la és simplement continuar fent bé el que ja saps fer.
-Mantens eixe producte de luxe que et caracteritzava en la teua etapa anterior?
-Sí, però vull que tinga sentit. No vull vendre una cosa cara només per a poder cobrar més. Per exemple, a mi uns cigrons em surten igual de bons amb gamba roja i bacallà que amb llagosta. Si la llagosta no aporta res excepcional al plat, preferisc fer-la a la brasa a banda. Es tracta de valorar el producte en la seua justa mesura per a no aclaparar el client amb el tiquet mitjà. Vull que el restaurant funcione cada dia.
-Quin és el tiquet mitjà de Ca Seko?
-Pots menjar per 40 o 50 euros, o anar-te’n als 80 o 90 euros si demanes un menú degustació amb gamba roja, que és el que encareix el tiquet, però és el més icònic de Dénia. Intentem adaptar-nos a cada persona; des del qui mira el preu fins al qui busca un vi i un producte molt concret. No tindrem llaunes de caviar per tindre-les; tindrem coses amb sentit.
-Sorprén veure’t en una cuina tan petita comparada amb la de Peix i Brases.
L’espai de treball real no és molt menor que el que tenia allí. En les cuines grans treballes per partides; jo allí m’encarregava del peix i tirava la meua feina endavant. Encara que era responsable de tota la cuina, mai he sigut un cuiner que només delega. La diferència és que allí tenia responsables que em cobrien si jo faltava; ací estem només dos i he d’estar jo sempre.
-En la teua cuina destaca molt el peix.
-Sí, i la verdura. La carn no tant perquè estem a Dénia i ací el rebost és la mar i l’horta. Si estiguera a Plasència cuinaria molta carn. Ací tenim carns com el corder guirro o el conill, però el punt fort és el peix, un recurs que cal cuidar i valorar. Alguns peixos no es valoren per desconeixement.
-S’està acabant el rebost mediterrani?
-Cal cuidar-lo perquè gaudisca de bona salut. El concurs de Dénia de gamba roja fomenta el consum de gamba d’una en una, no eixa costum de consumir sis gambes o més; és acostumar-se a gaudir amb poc. És un recurs escàs i també per preu.
També col·laborem amb la Universitat d’Alacant en taules rodones on vam proposar la recuperació dels eriçons, abans tan abundants i ara escassos. Els eriçons autòctons són molt més bons, amb gònades molt més grans i saboroses. Encara que no es puguen consumir, cal recuperar el seu hàbitat.
-Com vas decidir independitzar-te?
-No va ser per diners, perquè a Peix i Brases estava molt bé pagat. Va ser una qüestió de realització personal. Tinc 50 anys i si no emprenia ara, ja no ho faria. No volia acabar la meua carrera preguntant-me per què no ho vaig intentar.
-Hi havia com una demanda perquè ho feres per part del teu públic.
-Sí, molta gent m’ho comentava i la veritat és que en tenia ganes.
-Com han sigut estos primers mesos?
-Portem dos mesos i mig, encara que sembla que en portem un any. Em sent molt assentat i l’acollida ha sigut molt bona. No omplim tots cada dia, però els caps de setmana i ponts treballem molt bé. No em puc queixar; molts negocis tarden mesos a arrancar i nosaltres hem funcionat sols des del primer dia gràcies al fet que els clients ja ens coneixien.
-Ha ajudat el boca-orella?
-Molt. No hem fet publicitat ni xarxes socials perquè no podíem permetre-ho, però la gent que ens coneix ha vingut a veure’ns. Preferisc que el negoci cresca de forma orgànica. El local estava mig muntat i el propietari em va donar moltes facilitats; de fet, tinc un acord de col·laboració amb ell per a vendre els seus vins, Bodegas Zapata de Ribera del Duero, vins molt bons distingits per la medalla de Gran Or de Verema en el concurs Newine 2025. L’experiència d’estos anys a Dénia és el que ens ha permés arribar a aquest punt. La restauració hui en dia és molt difícil: o eres molt petit i independent o eres una gran corporació. Si no, és quasi impossible emprendre per la inversió que requereix.
-Se’t veu molt conscient amb la gestió del negoci.
-Sempre ho he sigut, fins i tot treballant per a altres. Cal estar molt damunt dels números. Conec molta gent que s’ha llançat a inversions enormes sense un pla de negoci, confiant només en el seu talent, i això és un risc. Hi ha molts altres factors a banda de la cuina perquè un restaurant funcione.
-Què tal la carta de vins?
-Jo diria que interessant. Intentem tindre dues facetes: vins menys coneguts, però de gran qualitat perquè la gent no bega sempre el mateix, i després marques consolidades per a un altre tipus de públic. Vins valencians i de la resta del país. Anirem fent-la créixer a poc a poc.
-Com sorgeix el nom del restaurant?
-“Ca” de casa en valencià, i “Seko” és el malnom que té la meua família a Plasència. El vam posar amb “k” per fer referència al ciríl·lic, de l’ucraïnés que es parla en la terra natal de Zoryana.
-Per a quan la carta en valencià?
-D’ací a poc la tindrem. Amb les presses de l’obertura se’t ve tot damunt i penses a escriure-ho tot bé, però amb la IA ho tenim solucionat.
CRÒNICA GASTRONÒMICA
Dinar a Ca Seko és retrobar-se amb l’essència marina. Una cuina de gestos nobles on el territori mana i la tècnica tracta bé el producte sense disfressar-lo.
Ostres en escabetx i espàrrecs verds: Un escabetx subtil i molt fi.
Titaina de ventresca, ceba en vinagre i pinyons: La tonyina amb el greix que toca i el contrapunt fresc del coriandre.
Gaspatxo amb gambes, raïm marí, pésols i maduixa: Un glop de frescor i dolçor agraïda. L’alga raïm una curiositat interesant.
Intensitat mar i muntanya
Caneló de clotxina amb salsa de formatge d’ovella: Espectacular. Un farcit increïble on el suc de pollastre i el marisc harmonitzen amb un joc perfecte.
Morro de porc amb polpet i arròs unflat: És, potser, junt al caneló de clòtxina, els dos plats que més em van agradar.
La carn del porc melosa, un caldo profund, l’arròs unflat donant el contrapunt de textura i un polpet impecable, cuit amb precisió: torraet per fora i amb eixa ànima un punt crua per dins que ens parla del respecte pel producte.
Polp sec a la flama: perfecta execució amb l’oli de Tossut.
Niguiri d’aladroc amb arròs de botifarra de ceba. Bona adaptació de cuina japonesa al gust valencià. El peix flamejat a una cara i l’arròs al punt.
Mollet de roca a la brasa: la carn del peix al punt perfecte, cruixent la pell amb aroma de carbó, acompanyat de la seua pròpia meunière feta de les espines. la carxofa i el tomacat excel·lents. La tempura del fetge i l’ou del peix arrodoneixen una execució magistral.
Els postres: L’equilibri final
Kombutxa de maduixa, refrescant per netejar la boca.
Melassa de xocolata blanca, vainilla i fruites roges: Equilibrat, gens pesat, on el ruibarbre posa la nota de distinció.
I per a acabar, uns petits mossets dolços, joies visuals, de dreta a esquerre: cupcake de speculoos, coco/avellana/xoco blanc, macaró red velvet.
La carta de vins compta amb vins valencians i de tot el país, xampanys, corpinats i caves. A més amb vins sense alcohol.
El divulgador gastronòmic canvia el seu format habitual per cuinar colze a colze amb Rosario Estevan, una mestressa de casa que custodia els secrets d’aquest plat històric de la Safor.
VILALLONGA – El Chef Amadeo ha decidit fer un pas més en la seva tasca de difusió de la cuina valenciana traslladant les seves càmeres als peus de la Safor. En un gest que posa en valor la cuina domèstica, el xef no ha aparegut sol davant els fogons: l’acompanya Rosario Estevan, la seua sogra, una mestressa de casa que atresora el coneixement de la cuina d’abans, la que neix de la terra, el riu i la necessitat.
Aquesta unió representa un matís significatiu en la trajectòria d’Amadeo Faus. En lloc de la lliçó tècnica individual, el xef ha optat per un diàleg generacional a la cuina de Rosario. El plat escollit per a l’ocasió no podia ser un altre que la ‘Gamba amb Bleda’, una recepta emblemàtica estretament lligada al riu Serpis i a la història de la comarca.
La veu de l’experiència als fogons
La novetat d’aquesta trobada rau en la naturalitat de Rosario, qui guia la recepta amb la seguretat de les mans que han cuinat per a la família durant dècades. Durant l’elaboració, el cuiner actua com a pont entre la tradició oral i el gran públic, destacant com ingredients tan humils com l’abaetjo salat, els alls i les bledes fresques poden crear una joia gastronòmica.
“Hem vingut a casa de Rosario per a vore com es feia aquest plat antigament”, explica el xef, reconeixent la figura de la mestressa de casa com la veritable guardiana del patrimoni culinari. La complicitat entre tots dos transforma la recepta en una lliçó de vida, recordant els temps en què la gambeta de riu era un recurs local a l’abast dels veïns del poble.
Un homenatge a la cuina de casa
Amb aquesta col·laboració, el Chef Amadeo subratlla que la gastronomia d’alt nivell també resideix en la senzillesa i en la memòria de les nostres cuines particulars. En deixar-se guiar per les instruccions de Rosario, el xef ret un homenatge sincer a tota una generació de dones que, sense receptaris escrits, han mantingut viva la identitat del sabor valencià.
És el reconeixement de que el saber popular és el fonament indispensable sobre el qual es construeix la nostra cultura del menjar.
La Goleta és un cas d’èxit en el panorama sempre convuls de la restauració, on s’obrin i tanquen restaurants contínuament. El secret no és cap altre que l’estima per l’ofici, la humilitat de caràcter i el no haver estirat més el braç que la mànega.
Marta Valdivieso i Juan Ramón Fuster són parella i l’ànima d’este racó tan acollidor al centre de la platja d’Oliva. Els dos s’ho fan tot amb una cura especial: ell als fogons i ella a la sala. Solament a l’estiu, quan hi ha més treball, busquen reforç d’altres treballadors. De caràcter humil, tots dos, la manera tan serena de portar el negoci, amb tota la seua entrega, és el que els ha permés tirar endavant.
De la seua cuina ixen uns arrossos que enamoren. Mai no es pot dir d’un lloc que fa “els millors arrossos”, perquè sonaria petulant, però sí que hem de tindre clar que és un imprescindible per als amants dels arrossos, siguen secs o melosos.
Treballen amb producte de temporada i amb una carta curta, un bon indicador que cada plat està cuinat amb tot el trellat del món. Una volta els tastes, açò es corrobora i la curiositat et pica per tastar els altres plats, l’única solució és tornar.
El que hem dinat
Vam triar un arròs negre, amb el punt de cocció molt encertat, que feia gust de glòria, i unes croquetes de calamaret impecables. Per a tancar amb dolçor, un pastís de poma més que exquisit i un brownie amb nata i salsa de xocolata.
LA GOLETA
https://www.arrocerialagoleta.com
Preu mitjà: 35-40 €
Carrer de la Mar Mediterrània, 7, 46780 Platja d’Oliva
Tel.- 625 48 04 38
Com cada any, estes creacions culinàries dels bars i restaurants locals es recopilen en un receptari que es podrà adquirir de forma gratuïta
El Festival Tapifava se celebrarà este diumenge 19 d’abril amb música en directe i premis als productes locals més destacats
A l’abril, al Poble Nou de Benitatxell, faves mil. El Mitjafava Fest és una fita tan destacada del calendari festiu pobler que, si fa falta, fins i tot els refranys s’adapten. I és que les faves pobleres tenen denominació pròpia i una infinitat de possibilitats culinàries que cada any demostren els restaurants i bars locals en la setmana gran que el municipi dedica a esta lleguminosa.
Amb ella cuinen el tradicional arròs amb fava en les Jornades Gastronòmiques de la Fava, que se celebren de dijous a dissabte d’esta setmana; però també trauen a lluir la creativitat i l’enginy i preparen unes delicioses i originals tapes, encunyades com tapifaves, que es podran degustar este diumenge 19 d’abril al Festival Tapifava. Totes les receptes porten com a ingredient protagonista la fava, i totes es recullen en un receptari en el qual els restauradors comparteixen les seues creacions amb tot el poble.
“És increïble que a partir d’una llegum tan humil es puguen elaborar plats tan sofisticats i originals. Estic convençuda que veïns, veïnes i visitants gaudiran de la jornada i de les creacions gastronòmiques en forma de tapa que fusionen la cuina tradicional amb la més innovadora”, ha apuntat la regidora de Festes, Mayte Roldán.
Un recorregut gastronòmic per 13 propostes
El diumenge es podran degustar tapes tan suggeridores com les del Restaurant La Cumbre, amb el seu pa brioix, galtes de porc amb faves, ceba i la seua tavella caramel·litzada amb maionesa de tòfona, i el pa de formatge farcit de faves i gambes.
La tradició serà un valor segur amb el polp amb faves i les coquetes de faves de La Cuina de Xaro; les mandonguilles amb faves sacsades i l’ensalada russa amb faves de La Trillaora; o l’estofat tradicional de faves seques i la coca de fava de La Coqueria.
En altres casos, esta lleguminosa viatja a geografies tan llunyanes com Àsia i Mèxic amb el Xiao-long-bao de porcí i faves i les gyozas de pollastre i faves del restaurant Beniasia, o el burrito de faves de la Cafeteria Centre Social, que també prepararà allada de faves i pollastre. També hi ha opcions veganes com la burger de fava i curri del xef Neil Browning.
Les tapifaves podran degustar-se a un preu de 2,50 euros per tapa al pàrquing de l’avinguda de València. La jornada arrancarà a les 10:00h amb esmorzar a càrrec de la Penya Taurina El Portalet. Les tapes se serviran a partir de les 11:00h amb l’acompanyament musical de Canta Canalla i, a les 13:00h, Músics de carrer. A les 13:30h s’entregaran els premis als guanyadors del concurs de vins casolans i mistela, i els de la fava més llarga i la de més gallons organitzats per l’associació BioMoscatell.
Més propostes durant el cap de setmana
Divendres 17 i dissabte 18 hi haurà també nombroses activitats. El cap de setmana arrancarà amb el showcooking de Maria Albero (@saboreanda) i el xef Carlos G. Moreno (Dexcaro) i el concert d’Alfredo Ripoll. El dissabte al matí destaca la visita al bancal experimental i la dansà popular de la mà del Grup de Danses Morro Falquí i la Colla La Llebetjà.
La vesprada de dissabte comptarà amb ludoteca, atraccions medievals, l’actuació de la Muixeranga de la Marina Alta (18:30h) i un “tardet” pobler amb música en directe de Spicy Cherries, Tres fan ball, La Xe-ranga, Bèrnia, Esther i Fiona Onix DJ Set.
Detalls del Festival Tapifava:
Lloc: Pàrquing de l’avinguda de València, El Poble Nou de Benitatxell
Data: Diumenge 19 d’abril
Hora: De 10:00 a 15:00 h (Tapes a partir de les 11:00 h)
Definitivament, anar dilluns va ser tot un encert, una manera d’acabar un cap de setmana llarg o de començar setmana fantàsticament. A Benissivà, a La Vall de la Gallinera, es troba El Racó del Raval, un restaurant que aposta per una cuina treballada, honesta i d’una bellesa i elegància destacables. Vam anar un dilluns i va ser tot un encert: lluny del bullici dels caps de setmana, ens va permetre gaudir de la calma i començar la setmana d’una manera inusualment extraordinària.
Passejant pels carrers estrets que envolten la plaça on es troba el restaurant, criden l’atenció els detalls pintats de blau de les cases, que recorden a Chefchaouen, la perla blava del Marroc, una ciutat que just la nit anterior havíem vist en un reportatge. El local, xicotet i d’estètica acollidora, s’integra perfectament en l’entorn i convida a gaudir d’una experiència gastronòmica genuïna.
La proposta gastronòmica es basa en productes de qualitat seleccionats amb criteri. Davant la negativa de molts proveïdors a desplaçar-se fins a Benissivà, Pablo va veure’s obligat a crear la seua pròpia horta ecològica, de la qual prové quasi la totalitat de la verdura que treballa.
El menú consta de quatre entrants fixos i un plat principal a triar entre quatre, amb l’opció d’escollir dos mitjos principals per comensal, una fórmula que em va semblar molt encertada per tastar més elaboracions. Les postres tanquen el recorregut amb dues propostes. El preu és de 38 per persona, beguda no inclosa i amb suplements que oscil·len entre els 2 i 7 €.
L’àpat s’inicia amb una selecció de tres pans artesans de massa mare, de farina de garrofa i sègol amb llavors, acompanyats d’un oli d’oliva blanqueta de l’almàssera l’Alqueria de Muro.
El primer entrant és una degustació de formatge de cabra en tres formats: el sandvitx de cabra entre làmines dolces i cruixents, on el contrast de textures i sabors és brutal. Un madurat, i una esfera de cabra que sorprén per la seua frescor i el seu interior fluid que explota i s’escampa per la boca. Molt ben executat.
El porc senglar es presenta en diverses elaboracions: figatell, pastisset i pernil fumat. El figatell resulta saborós, tot i que admetria un punt més de pebre; el pastisset tenia una textura exterior cruixent i un interior suau, mentre que el pernil, massa eixut, és el menys encertat del conjunt.
Ecològic, suau i fresc aquest monovarietal del raïm local antic Arcos, elaborat pel viticultor Oriol Romeu a la Serra de Crevillent. Important tastar-lo.
Un dels plats més equilibrats del menú és l’ajo blanco de gamba blanca amb ceba a la flama, fresc i amb un toc cítric molt ben integrat. La ceba aporta profunditat i arrodoneix el plat. D’aquesta ceba, Pablo prepara un flam salat d’una cremositat molt agradable, amb una dolçor que recorda unes postres i una estructura densa i sorprenent.
El ravioli de bleda i gamba roja ens va encantar per la seua melositat i un sabor intens i fi, és en un dels plats més elegants del menú.
El primer principal, el rap amb suc de galera i pil-pil cuit al punt, amb la carn suau i ferma alhora. El pil-pil aporta cremositat, mentre que el suc de galera dona un sabor intens que equilibra el plat perfectament.
El corder, cuinat a baixa temperatura i servit amb el seu suc, resulta tendre i melós, amb el iogurt com a contrapunt refrescant que neteja el paladar.
Les postres mantenen el nivell del menú. La primera gira al voltant de la taronja i l’arròs, combinant arròs inflat, crema de taronja, escuma, taronja confitada i una galeta cruixent. El resultat és un dolç espectacular que sorprén amb les diferents textures i l’equilibri entre la dolçor i un punt amarg.
La segona proposta uneix carabassa, pinyons, café, bescuit de carlota i xocolata, amb una gran coherència de sabors i una crema anglesa de café especialment encertada.
Pablo Durà fa cuina creativa amb criteri, sensibilitat i identitat pròpia. La seua formació en Belles Arts es reflecteix en la manera com concep els plats, amb una atenció especial a l’estètica i a l’equilibri visual, una mirada que compartisc mentre em forme també en aquest àmbit (estic en segon de Belles Arts). Nascut a Gandia, va decidir allunyar-se de la ciutat i apostar per una vida més senzilla i vinculada a la natura on desenvolupar el seu projecte anterior, una granja escola i formar la seua família.
La visita la vam completar amb una parada als voltants del poble i a la font de la Mata. Envoltats de natura i fauna es va crear un ambient tranquil amb moments encisadors, quasi màgic. Un final que reforçava la sensació de desconnexió i serenor després del dinar.
EL RACÓ DEL RAVAL
Carrer Raval, 20, 03787 Benissivà, Alacant
Tel: 660 44 60 16 www.elracodelraval.es
