Els fongs i els bolets són fascinants, i més, quan saps quina funció fan a la natura, sense ells el món, tal com el coneixem, no podria existir.
Jo vaig començar a fer bolets amb un amic que en coneixia tres espècies comestibles, l’esclata-sang Lactarius deliciosus, el Lactarius sanguifluus i la moreneta o xampinyó silvestre. Després en he aconseguit identificar tres també exquisits per a menjar i uns quants més que no són verinosos però tampoc massa saborosos i moltes més d’una bellesa encisadora, desconegudes algunes i altres ben conegudes però verinoses, inclús mortals, altres alucinògenes i poc saludables. Una cosa importantíssima és no tastar cap espècie que no tingues ben identificada, pot tindre conseqüències nefastes.
Si no foren tan fantàstics, no hagueren apassionat a tantes persones al llarg de la història, ni hagueren fet un documental tan potent com és el Fantàstic Fungi.Quan vaig vore el documental sobre Paul Stamets micòleg i escriptor estatunidenc, la meua passió pels bolets va augmentar, primer estava motivat des del punt de vista gastronòmic i per la bellesa estètica, també per la pau que el bosc transmet a l’ànima. Però en conéixer les funcions que fan els fongs en la natura i els beneficis que la humanitat pot treure dels fongs, la meua passió s’ha convertit en fascinació.
Stamets, tant en la xerrada en TED con el documental Fantastic Fungi, ens fa partícips dels descobriments que ell amb el seu equip han anat fent al llarg dels anys.En el camp de la medicina, han descobert nous antibiòtics, tractaments contra el càncer, contra la depressió permanent, útils per a diferents malalties autoinmunes, amb propietats antiinflamatories, eficàcia contra virus i altres propietats importants.
Però els fongs tenen una funció fonamental en la vida del planeta, la descomposició de tota matèria orgànica i la transformació en nutrients fent possible que el cicle de la vida puga continuar. A més s’ha demostrat científicament que són especialment eficaços en l’absorció i sanejament de sols contaminats per petroli, metalls pesants o radioactius i altres substàncies nocives.Hi ha molt que aprendre del regne dels fongs i per a això em vaig apuntar al curset a l’Estació Científica Font Roja Natura en Alcoi, que va organitzar Tono Belda, professor titular del departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant.
El curset començava el 27 d’octubre amb aquestes paraules
“Fa 50 dies que no plou i no podem esperar vore massa bolets, de totes maneres pegare’m una volteta demà per la muntanya a vore que es veu, però serà poc, hui vorem un poc de coneixements generals del món dels fongs i vorem al microscopi les espores i alguns detalls que de segur desperten l’interés”. Així començaven les jornades i els professors de la Universitat d’Alacant, UA, Andreu Bonet i Tono Belda van clarificar dubtes i ens van documentar amb coneixements sobre aquest regne que està entre els animals i els vegetals i que, encara que semble estrany, està més prop del regne animal.
Andreu Bonet, director de l’Estació Científica Font Roja Natura y professor d’Ecologia de la UA, primer en l’aula i després en el laboratori, ens va il·lustrar d’una manera ben amena i interessant sobre el desconegut món dels fongs.
Belda disposa d’una important col·lecció d’espècies liofilitzades que ens va permetre conéixer moltes classes de bolets presents al territori, una bona alternativa. No és comparable a observar un bolet en plena natura, però, per una altra banda, en un moment pots vore d’a prop un muntó d’espècies que potser mai podràs vore en el medi.
A poqueta nit vam fer un tast de bolets de conreu, que és una opció estupenda per a anys com aquest que no plou de cap de les maneres.
L’entrevista
Antonio Belda Antolí, professor associat del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient i escriptor, abans de ser professor ja era un apassionat autodidacte del món dels bolets en particular i de l’ecologia en general. Autor d’un bon nombre de llibres, publicacions i investigacions científiques, en micologia “Bolets del País Valencià” és un imprescindible. Recentment, ha rebut el premi de Cuina, Salut i Sostenibilitat dins dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló per ‘Xe, que bo-let’ coescrit amb Sergi Gallego director del departament de física de la UA.
La seua fascinació pel regne dels fongs, el porta a dur una activitat divulgadora inesgotable que desperta l’interés entre boletaires i micòlegs.
Quina és la diferencia entre fongs i bolets?
Una cosa és l’ésser viu, que és el fong i l’altra és el fruit que és el bolet. Tots els bolets són fongs, però no tots els fongs fan bolets.
Què és el miceli i què són les hifes?
Les hifes són com filaments o arrels que permeten al fong captar aigua i nutrients del medi, i al conjunt d’hifes s’anomena miceli. Quan es donen les circumstàncies ambientals adequades el miceli fructifica en forma de carpòfors o bolets.
El miceli és com una xarxa, és una espècie d’internet natural?
Les hifes, que componen el miceli, tenen la capacitat d’explorar el territori i fins i tot, relacionar-se amb altres organismes, creant interaccions molt complexes que poden explicar la presència de determinades plantes, especialment algunes orquídies. Així, està demostrat de les capacitats socials que tenen les hifes extra i intraespecíficament, permetent un flux bidireccional que encara queda molt per a estudiar.
Podríem dir que és la intel·ligència de la natura?
La resposta té un sí, clarament. Hi ha determinants fongs que poden alliberar substàncies amb propietats herbicides per a minvar la competència amb les plantes o formar associacions amb plantes per a ser organismes més resilients.
És cert que el món no podria existir sense la funció que fan els fongs?
Els fongs tenen la capacitat de degradar la matèria orgànica i deixar els nutrients per a què puguen ser emprats de nou pels organismes autòtrofs i així tornar a arrancar la cadena alimentària. Per altra banda, alguns també tenen propietats d’eliminar contaminants del medi, a aquest procés l’anomenem mico remediació.
La funció dels fongs són com lliçons que ens dona la natura?
La natura és un mestre que no devem deixar a banda, i és per això que els fongs són molt polifacètics i ens ofereixen als humans aliment, medicines, tints naturals, substàncies estupefaents, elements usats a la bioconstrucció i un llarg etc.
Podem fer bolets a casa?
El cultiu casolà de bolets es remunta civilitzacions ben antigues que han acabat derivant en cultius comercials molt rendibles actualment. No obstant això, hui en dia és possible el cultiu a casa amb kits comercials o bé fent-se el mateix autocultiu a partir de la preparació de substrats adequats i inoculant amb l’espècie desitjada. En aquest sentit, el cultiu de bolets suposa una alternativa viable i sostenible a l’extracció dels bolets al medi natural i a més, permet la seua fructificació independentment de les pluges al bosc, diversificant la temporada de producció i fins i tot ampliant-la.
En el curs vas dir que hi ha a les nostres muntanyes més de 300 tipus de bolets catalogats, és molt, però per catalogar quan hi haurà tens alguna estimació?
A les serres de les Comarques Centrals s’estima que hi ha unes 1.200 espècies de bolets descrits, però encara queda molta tasca per a desenvolupar i tindre un coneixement micològic major. Però, una cosa està clara i és que som persones afortunades per viure on vivim i tindre el patrimoni natural que tenim i gaudir d’ell.
El II Congreso Andaluz de Micología organitzat per la Universitat de Cádiz es menciona el parc natural de Los Alcornocales, com a posseïdor de la riquesa més gran i biodiversitat fúngica d’Europa. El parc natural de la Serra de Mariola ubicat al nord d’Alacant i sud de València , té alguna avaluació en aquest sentit?
En els dos parcs naturals, la Font Roja i la Serra de Mariola hi ha entre 1200 i 1300 espècies descrites. És una zona riquíssima en biodiversitat fúngica
Hui en dia estan fent-se estudis o investigacions en la UA sobre micologia?
Sí que s’estan fent estudis com els d’Antoni Conca, Fernando García i jo mateix, però enguany no hem pogut avançar massa, no hem pogut fer mostrejos, ni transsectes que teníem plantejats perquè els resultats hagueren sigut desastrosos.
En anys de sequera com el que estem passant, el miceli desapareix, mor o es manté latent?
No és que es muiga el miceli, es queda latent, encara que si van els porcs senglars i trepitgen o una mala praxi per part dels boletaires sí que va minvant.
Teniu programat fer més cursos o tallers, on es pot informar la gent?
A finals de primavera fem un curs sobre el cultiu de bolets a l’Estació Científica Font Roja Natura UA , les dates eixiran al web i a les xarxes socials
Algunes recomanacions per als nous boletaires
“El millor boletaire és aquell que no es nota que ha passat pel bosc”, així actuarem amb sentit comú respectant el nostre entorn i no fent malbé a aquelles espècies que no coneguem i complint amb la legislació vigent referent a la recollida de bolets al territori valencià.
Quan podrem comprar el llibre Xe que bo-let?
Està prevista la seua publicació per a l’abril de 2024, coincidint amb el dia del llibre. Una bona oportunitat per a regalar respecte a la natura, costums i cuina de bolets.
Fotos il·lustratives de la bella raresa del fruit del fong
La gírgola d’olivera és d’un escarlata tan potent que sembla que emeten llum, de fet, són bioluminescents, quan els veig per la muntanya destacant entre grisos i marrons els associe al foc.
Mycena seynesii, bellesa verinosa
Clathrus ruber
Són com golosies que apareixen al bosc, tòxics, hydnellum peckii
Per això rep el nom d’esclatasang, el tint que deixa a les mans semblen arraps
Foto: Tono Belda. A casa podeu criar bolets com el pleurotus ostreatus
Per a saber més:
Fantastic Fungi en Netflix
Paul Stamets at TEDMED 2011 en Youtube
https://www.facebook.com/antonio.beldaantoli
https://www.facebook.com/fontroja/?locale=es_ES