L’entrevista s’ha fet en dos temps, la primera part es va fer la tertúlia de Taula Parada, en la que Isabel ens va exposar el projecte que porten a cap al CEIP Port de Xàbia i la segona part la vam fer a l’escola on vam vore les instal·lacions i vam ampliar alguns conceptes.
Isabel Moreno és directora del col·legi públic d’infantil i primària Port de Xàbia i ha obert una porta gegant per a l’evolució de l’ensenyament, ha estat dirigint el projecte Cuinnovart del 2021 al 2023 en el que han aconseguit uns resultats sorprenents. En l’actualitat, junt amb dos centres educatius més de la Comunitat Valenciana, un a València i l’altre a Castelló està desenvolupant el programa pilot “Centres Cuiners” durant el curs 2023-2024.
Ens va contar la seua experiència amb el projecte Cuinnovart, en el que porten ara un poc més de dos anys i, en el qual, a través de la cuina s’ensenya i s’educa en totes les matèries del currículum: matemàtiques, ciències, llengües i totes les matèries de la LOMLOE (2019). “Diguem que Cuinnovart ha sigut el projecte precursor i el que ha possibilitat el vigent Centres Cuiners”
Els resultats de la nostra metodologia són sorprenents, el nivell dels alumnes és més que satisfactori, superant qualsevol previsió inicial
Alguns beneficis i èxits aconseguits són modèlics, com per exemple la reducció ostensible del fracàs escola
Què és el programa Centres Cuiners?
En línies generals és un projecte pilot de la Conselleria que consisteix a impulsar des dels centres docents d’infantil i primària, un programa per tal de conscienciar i treballar des d’edats primerenques l’adquisició d’hàbits permanents d’alimentació saludable, sostenible i de proximitat. El meu col·legi involucra a tot el sector primari del poble i permet als docents ser autèntics professionals i enriquir el temari amb metodologies eficients com és l’Aprenentatge-Servei que consisteix, a grans trets, en què les situacions i experiències que es plantegen han de tindre un benefici per a la comunitat.
La salut està conformada per dos pilars bàsics que són l’activitat física i l’alimentació, considerats igualment importants. A l’escola hem de garantir aquests dos aspectes
Què tal ha funcionat el programa Cuinnovart els anys anteriors?
Els resultats van ser sorprenents, el nivell dels alumnes és més que satisfactori, superant qualsevol previsió inicial, ja que la gastronomia, igual que les humanitats, fan que els resultats obtinguts en matemàtiques i ciències siguen millors. Entre altres coses, aprenen a menjar d’una manera saludable, amb la qual cosa les famílies estan més que contentes.
Els resultats van ser tan positius que ens van impulsar a dur endavant el projecte actual de Centres Cuiners
La finalitat d’aquest projecte pilot consisteix a projectar des dels centres docents un programa específic per tal de conscienciar i treballar des d’edats primerenques l’adquisició d’hàbits permanents d’alimentació saludable, sostenible i de proximitat, amb els següents objectius:
Alguns dels objectius del programa Centres Cuiners són tan importants com:
- a) Treballar des d’una visió integral de la cuina: alimentació saludable, producte de
proximitat, dignificació professional, nutrició, economia, producció i consum sostenible.
- b) Educar en conductes per a evitar comportaments i hàbits perniciosos per a la salut derivats de la publicitat o de la pressió mediàtica i el consumisme.
- c) Previndre malalties com l’obesitat i l’anorèxia.
- d) Desenvolupar aprenentatges i procediments que afavorisquen la capacitat d’adquirir, elaborar i consumir aliments saludables de manera que els xiquets i les xiquetes siguen partíceps d’aquests processos.
Alguns dels beneficis i èxits aconseguits són modèlics, com per exemple la reducció ostensible del fracàs escolar, amb un descens important de l’abandonament prematur, però sobretot, jo destacaria que estem formant a persones. Els nostres alumnes treballen amb metodologies diferents dels alumnes de les escoles tradicionals. A través de la nostra metodologia d’ensenyament innovadora i centrada en l’estudiant, els proporcionem les ferramentes i els recursos necessaris per a què puguen desenvolupar tot el seu potencial. A més, fomentem l’aprenentatge actiu, la resolució de conflictes i la creativitat, que són habilitats essencials per a l’èxit en el món actual. El nostre alumnat està ben preparat per a afrontar els reptes de la societat i els estudis futurs. I és que l’ensenyament tradicional porta sense evolucionar més de dos-cents anys, que es diu prompte. El projecte bianual ha tingut molt d’èxit. El nostre concepte és que l’escola ha de ser km zero
Com feu l’escola km 0?
Treballant al poble amb les botigues del barri i amb els productors locals, llauradors i pescadors, és cert que al port de Xàbia juguem amb moltíssim avantatge, perquè tenim la mar ací al costat. El port i la mar són recursos molt potents.
Una de les primeres sorpreses que vam tindre va ser que els cuiners i cuineres, productors i botiguers es van involucrar completament. Tot el món es llançà de cap. La gent té ganes de contribuir, formar part del projecte.
Vam començar treballant el producte de proximitat i, per tant, com es podia conservar durant tot l’any. Conserva de tomaca, adobat de peix oferit per la confraria -amb déntols i bacoretes vam fer semicurats. Treballem amb processos d’elaboració i conservació d’aliments que els xiquets i xiquetes puguen entendre, ja que són menuts.
Una de les excursions més productives que hem fet va ser al mercat de Dénia. Vam aprofitar una jornada que teníem al Cdt i vam anar al mercat, on els vam ensenyar com distingir una parada de producte de temporada de les parades “fantàstiques i estupendes” que venen la fruita i la verdura que res té a vore amb la de la temporada.
Les xiquetes i xiquets anaven amb unes fulles per confrontar els productes de temporada, on es veia, per exemple, que si és el mes de febrer i hi ha tomaques, no poden ser de temporada. Fem activitats que van un poc més enllà del que és una recepta. Amb la confraria de pescadors vam tractar el tema de les parades biològiques, perquè es fan i que s’aconsegueix, i això dona per a tota l’àrea de ciències de tot un curs.
Nosaltres el que fem és enganxar tot el que ens proposen i incloure-ho en el currículum de primària. Per a nosaltres ha sigut fantàstic perquè per primera volta que ens han permés ser professionals de l’educació i no estar obligats a seguir un llibre de text i un temari concret, encara que hem de garantir que es treballa tot el currículum i ho fem, realment es supera el nivell de coneixements.
Eixa llibertat abans no la teníeu?
No, abans no la teníem. Des de la LOMLOE se’ns ha permés interpretar i dissenyar com treballar el currículum, sempre garantint la consecució dels objectius que marca la llei.
Tot i això, atenint-nos a les diferències de zona. No pot treballar de la mateixa manera l’alumnat del Port de Xàbia que uns de la Vall de Gallinera. No tenim els mateixos recursos, ni treballem igual, no tenim les mateixes vivències, però s’ha d’arribar als mateixos objectius. Senzillament, cal adaptar-se als recursos de cada zona.
La gran sorpresa és que en la cuina ens dona per a tot, per a cobrir qualsevol àrea del currículum.
Hi ha alguna incompatibilitat en el que vos marquen des de la Generalitat, podeu tocar totes les matèries dels temaris a través de la gastronomia?
Si, podem tocar tot el temari, donat compte que estem en primària, no en secundària. De fet, hi ha matèries que s’expliquen millor mitjançant la cuina, la química és un exemple modèlic. Per exemple a la Universitat de Harvard, cuiners de la talla de Ferran Adrià, Joan Roca o Nandu Jubany, des de ja fa quinze anys, expliquen química a través de la cuina.
Jo crec que els mestres de primària guanyarien en salut i en felicitat si incorporaren a la seua manera d’ensenyar alguns mètodes i estratègies. La clau està a donar ferramentes per a que els alumnes siguen capaços de reaccionar davant de qualsevol situació o dificultat que planteja la vida normalment.
Com has aconseguit tindre un equip de professors tan il·lusionat
El projecte és il·lusionant. Mira, hi ha un abans i un després de la pandèmia. Abans érem el claustre més format que existia, féiem tots els cursos possibles, però eixa formació no arribava mai a materialitzar-se del tot. En pandèmia, donada la gravetat de la situació, trobem una administració preocupada, amb motiu, per a que les coses continuaren funcionant. Jo tinc una relació propera amb l’administració pel meu càrrec en l’associació de directors i directores. En aquell moment amb Vicent Marçà com a Conseller d’Educació i Miguel Soler com a Secretari autonòmic va haver obertura de mires en molts aspectes, com el nombre d’alumnes, eixir a donar les classes al carrer, sempre controlant el contagi i en eixe moment vam pensar que o era ara, o no seria mai.
Una característica fonamental de la nostra escola és que estem organitzats en multinivell. Abans de pandèmia ho féiem amb tallers que funcionaven molt bé perquè la gent es relaciona amb diferents edats com en la vida real i en eixe moment vam decidir implementar-ho a tota l’escola. Treballem un poc com les antigues escoles rurals.
I quin resultat heu tingut?
Fantàstic, molt positiu, imaginat un xiquet que té molt de nivell i va ràpid, per tant va en les persones que tenen el seu nivell, encara que tinguen un any més. I també el contrari, si un xiquet o xiqueta va un poc més lent, treballa amb els que van al seu nivell i no es sent discriminat perquè no pot seguir el ritme més ràpid. Cada persona té un ritme d’aprenentatge, unes necessitats i no ens podem deixar a ningú darrere. Un error és considerar que totes les persones som iguals, ja que cada persona és un món, fins i tot fills de la mateixa mare i pare són ben diferents.
Teniu constatats els resultats?
Nosaltres hem fet un canvi molt gran en el cole, però estem molt avalats. Tenim una comunicació constant amb l’institut, perquè sempre cal comprovar que el sistema funciona. Hem d’estar preparats per a tot allò que es presente.
La queixa de l’institut és que els nostres alumnes xarren molt. Però és que estan acostumats a comentar, a compartir, a treballar en equip. És el que nosaltres potenciem.
Estan acostumats a comentar les coses obertament. Nosaltres mai tenim els xiquets quiets en una cadira escoltant una classe magistral una hora darrere l’altra, durant 7 hores seguides. Les nostres classes són participatives, es fomenta el treball en equip i una cosa molt important, que és una deficiència del sistema i que els farà falta en el futur, com és parlar en públic.
També hi haurà una part dura per a l’aplicació d’aquest canvi del sistema
La part més dura va ser convéncer a les famílies, però les pegues eren menors i més que res per desconeixement.
Hem format un gran equip, amb un nucli dur que té molta paciència. El caràcter inclusiu del model i la capacitat de treballar en equip fan molt. El sistema ens diu que has d’obrir un llibre i que els alumnes se l’han d’aprendre, i jo sempre dic que, per a fer això no fa falta un mestre, una persona de vint anys mitjanament formada pot donar perfectament el temari amb el llibre. Estem desaprofitant recursos, els mestres tenen molta més qualificació.
Quan arriben nous mestres cal posar-los al dia en el sistema que utilitzem. I aquesta professió nostra, té l’avantatge que és vocacional, encara que costa un esforç extra, perquè estem innovant i obrint camí i això sempre és més costos. Però és bonic, els resultats paguen la pena.
Als mestres nous els ajudem amb una bona acollida i un bon acompanyament.
Pel que dius preval formar persones que memoritzar contingut
Quan fem qualsevol activitat o excursió fora de l’escola tots ens feliciten, el xofer de l’autobús, les persones del menjador. Per a nosaltres és fonamental formar bona gent, eixe és l’objectiu. El cap d’estudis que fa la xerrada a principi de curs als i les mestres que acaben d’arribar els diu: Jo quan veig a algun alumne pel carrer, no veig si la persona ha tret un 7 o un 8 en matemàtiques, jo veig si és una persona educada o no, i en la vida jo, com a mestre, em sentiré orgullós d’haver format bones persones.
Un exemple de com integrem activitats que contribueixen al fet que siguen millors persones: Fa uns mesos vam tindre una trentena de dones i xiquets d’Ucraïna que varen arribar en calent del front de guerra, els va dur una ONG a Xàbia. A l’escola els vam obrir les portes, es van quedar a dinar amb nosaltres i els van explicar als nostres alumnes la seua situació. És una manera de vore la realitat, en aquest cas de les guerres. Eren xiquets com ells que fins eixe moment anaven amb normalitat a la seua escola.
Consciencieu a les persones i ho aconseguiu en tots els casos?
Hi ha famílies desestructurades o en situacions de vulnerabilitat, i ací és molt difícil, però almenys els donem un model social a seguir i els proporcionem un espai amable i segur durant la jornada escolar.
Amb això sobrepasseu els objectius d’un professorat d’una escola tradicional
Els profes estan més contents, molt satisfets de la seua funció. I d’aquesta manera funciona tot millor, el cole és un cole silenciós, no criden pujant les escales ni van corrent pels passadissos. Es genera un ambient de confiança. Nosaltres no fem les clàssiques jornades de portes obertes, a la nostra escola poden visitar-nos tots els dies a qualsevol hora, sempre estem oberts.
Teniu un hort escolar?
El tenim, ells es fan les verdures i participen en tot el procés de conrear encisams, tomaques, faves, maduixes, albergínies i pebreres. I ho fan ells tot des del principi. Sembren, planten i cullen. Queda tot en el seu imaginari de menuts, fem producció d’abastiment. Ells i elles s’enduen a casa els productes també. Produir el teu aliment és molt bonic, a més és un dret bàsic.
Això que esteu fent és una innovació important, creus que el sistema ho pot incorporar?
Un dels nostres objectius principals és que el projecte siga transferible a les altres escoles, i que el curs que ve el nombre de centres pilots augmente considerablement.
I com ho veus això?
Esperem i confiem que experiències tan positives com aquesta continuen avant i que des de l’escola puguem ajudar a progressar als xiquets i xiquetes i que isquen ben preparats per a afrontar els reptes del segle XXI.
Des de les escoles i malgrat no tindre un Pacte de Govern per l’educació, ens deixem la pell per a posar tots els recursos, tant personals com econòmics, per a portar endavant iniciatives com aquestes. M’agradaria remarcar que, sense la col·laboració inestimable de la comunitat educativa, iniciatives com la de Centres Cuiners serien impensables. La implicació del barri, de les famílies, dels proveïdors és una de les majors riqueses del projecte.
Per exemple el proveïdor del menjador ens ha regalat un robot de cuina, fet que ens ajuda i així estem combinant tecnologia, tradició i sostenibilitat. El robot ens agilitza molt els processos i és molt necessari. A poc a poc anirem introduint noves tecnologies en la cuina, per un costat per evitar als xiquets perills innecessaris en la cuina i per un altre per tal d’aprendre i d’aplicar tècniques de cuina actuals.
Cal destacar que un dels altres beneficis que ens aporta la cuina és que treballen completament concentrats. En un món dominat per les multi-tasques, facilitar-los espais on la concentració és imprescindible és absolutament fonamental.
A l’escola es pot innovar? perquè és un sector en el qual està tot molt regulat
És un projecte molt potent i prou únic i ens permet innovar. Hem de tindre en compte que partim d’un immobilisme absolut. El món ha canviat molt, per exemple la informació hui està a l’abast de tots mentre que abans estava a l’abast de molt poca gent. La nostra feina ara consisteix a fer que aprenguen a buscar eixa informació de manera crítica i saludable.
