Les posava a muntons, una damunt de l’altra amb l’arrel cap amunt i damunt dels cavallons, perquè sinó quan regaves tornaven a arrelar, encara que havia passat una setmana o més temps tornaven a viure. En la meua adolescència en vaig llevar a cabassos, del secà del meu avi. El sol estava cobert de verdolagues, era com una catifa d’un verd esplendorós i no puc dir que l’herba en caiguera mal, i mira que em donava feina, però sempre li he tingut simpatia, la trobava guapeta. N’hi havia unes altres més lletges o més antipàtiques o les dues coses, com el serreig o la junça.

Vos conte una curiositat. Per la resistència que té a la sequera un equip de la Universitat Yale, dirigit pels becaris postdoctorals José Moreno-Villena i Haoran Zhou, està estudiant posar-li una part de l’ADN a altres plantes, davant de l’amenaça del canvi climàtic i la producció d’encisams i altres hortalisses disminuïsca significativament. Aquesta planta pot ajudar els científics a idear noves maneres de dissenyar cultius com la dacsa perquè puguen suportar sequeres prolongades, així ho afirma Erika Edwards professora de Yale.

La verdolaga,bona herba

Però el que volia contar-vos no és això, vull parlar-vos de tan bona que està per a menjar. Fa cinc anys que l’estic posant en les ensalades, no la pose per a adornar un poc, és la base del plat o un dels ingredients més importants. Aquesta planta suculenta, és de les suculentes com l’àloe, l’agave o el raïmet de pastor, té un sabor a terra que al principi de tastar-la em va tirar un poc cap arrere, el sabor el vaig contrarestar amb unes fulles d’alfàbrega i voila! Amb un poquet de sèsam, oli del bo, un xorrollet de vinagre i l’espècia que més us agrade, aquella mala herba es transforma en un vegetal molt agradable al paladar i molt nutritiu.

 

He estat cultivant-la al terrat de ma casa en tres o quatre macetes i en faig de sobra per al consum de tres persones durant els mesos de juny a octubre. Ara l’estic produint en abundància en un metre quadrat, en un hortet urbà, un interessant projecte de l’Ajuntament d’Oliva per fer agricultura sostenible per a l’autoconsum. És tan productiva que la he d’anar tallant, perquè entre dues famílies no ens la podem acabar de tanta que en fa.

 Anomenar a la verdolaga bona herba li faria més justícia

En el temps, l’interés per la planta ha passat a entusiasme i he anat llegint per descobrir coses que han resultat ben interessants. És una hortalissa rica en ferro, potassi, magnesi i calci. És una bona font de vitamines A, B i C i la font més alta d’àcids grassos omega-3 en tot el regne vegetal.

En el camp de la medicina, els autors de diferents estudis i investigacions conclouen que els resultats van demostrar que l’oli de la llavor de verdolaga va mostrar una significativa citotoxicitat i va inhibir del creixement en totes dues línies de cèl·lules canceroses humanes, siguen hepàtiques (HepG2), o pulmonars (A-549), Al Sheddi (2015), més avall vos deixe l’enllaç perquè consulteu diferents estudis.

 

Per una altra banda, també s’utilitza a l’Índia en la medicina tradicional des de fa segles i en Mèxic és de consum habitual, de fet, està domesticada i es ven als supermercats amb un volum de producció de 5.000 tones anuals.

És important saber tot açò perquè per a la majoria de nosaltres, habitants d’una societat agrícola, sempre ha sigut una mala herba. Investigant un poc he vist que en la història més recent no ha estat entre les herbes mengívoles més valorades. Però, li ha passat com a moltes de les herbes del nostre terme, que han sigut oblidades, que aquell saber popular de transmissió oral ha anat perdent-se, però no del tot. Algunes persones, més de les que jo pensava, inclús del meu cercle d’amics, la coneixen, l’aprecien i la consumeixen de diferents maneres. És una altra evidència de com la cultura popular alimentària de transmissió oral va perdent-se. En alguns restaurants de prestigi ja l’estan posant en ensalades i el rebuig d’alguns comensals amb frases com “com mos poses verdolaga” evidència que l’aliment no està en la nostra cultura alimentària i gastronòmica.

Però, ja us dic jo que estarà, primera perquè està bona, segona perquè és molt beneficiosa per a l’organisme, tercera perquè és ben fàcil de conservar, més de deu dies fora de la nevera, quarta perquè no costa gens d’esforç cultivar-la i quinta i no menys important, perquè és gratis.

Mireu algunes de les maneres de consumir-la

Receptes

No cal dir que tots els ingredients que gasteu s’han de rentar primer i que si són orgànics molt millor que si venen d’agricultura intensiva. I si coneixeu als productors, sempre els trobareu més bons i és que ho són.

Quan tinc molta pressa i vull menjar bé, agafe un grapat de brots de verdolaga, mitja pebrereta verda, fulles d’alfàbrega, un cogombre tallat a rodanxes amb pell i tot i dos ràvens, ho mescle tot amb oli extra verge i un poc de vinagre i ho esguite amb salsa de soja. Ràpid i saníssim.

Variant els ingredients amb llibertat i comptant amb fruits secs, trossets de fruita com poma, perelló, raïm o bresquilla, crostons de pa o sèsam torrat, en no res et fas unes amanides que fan sabor a glòria.

Si tinc més temps per elaborar ja me la calfe un poc més, tampoc massa. Vos deixe algunes combinacions per donar idees.

 

Ensalada de verdolaga i fesols mantega

Ingredients

Una tomaca madura, 1|2 ceba tendra, 150 g de fesols secs mantega, dos grapats de brots de verdolaga, unes fulles d’alfàbrega i un trosset de pedrera verda italiana.

Rentem la verdolaga i la mesclem amb les fulles d’alfàbrega tallades a trossets i la pebrera, talladeta a trossets menuts també que li dona alegria. Podem substituir l’alfàbrega per menta o herba-sana si ens agrada més

La ceba la posem en sal durant uns vint minuts i després la rentem.

Els fesols els haurem tingut en remulla des de la nit anterior, els bullirem amb sal i llorer fins que estiguen tous, uns 30 minuts aproximadament. Aquesta varietat de fesols no la coneixia i la vaig comprar a Planes a la carnisseria Pascual, la fan allí al poble. També es troba per les valls de la Marina.

 

Ho posem a franges per què quede guapet i per menjar afegim oli d’oliva extra verge i ho mesclem tot. No afegir sal perquè la ceba sempre en reté prou. I si hem fet els fesols saladets, ja té prou sal

 

Ensalada amb salsa de iogurt

Feu un llit de verdolaga, afegiu el cogombre a rodanxes i tots els ingredients

Ingredients

200 g de brots de verdolaga

200 g de cogombre

100 g de carlota ratllada

100 g de ceba tendra

4 o 5 raves tallats a rodanxes o a quarts com més vos agraden

Un grapadet d’ametlles o avellanes

Per a la salsa

250 g de iogurt grec

70 g d’oli d’oliva verge extra

½ llima

Un gra d’all talladet molt fi o una cullerada d’all molt

Un grapadet de julivert o coriandre picat

Sal

Un poc de vinagre de cirera d’El Perolet

Uns grans de raim tallats a meitats o quarts

 

Verdolaga en salmorra

Jo la faig de la mateixa manera que les olives xafades, però li afegeix un poc de vinagre.

Els ingredients són aigua de la mar, pebrella i vinagre al gust.

La variació de sabor està en el tipus de vinagre que gasteu.

Vos recomane els vinagres d’El Perolet que tenen molta varietat i el fan a Confrides. Els podem aconseguir al Celler de la Marina a Gata, també online https://www.elcellerdelamarina.com

 

Ensalada amb formatge de Cabra

200 g de brots de verdolaga

200 g de tomaques xerri

200 g de formatge de rul·lo de cabra

Un grapadet 60 g de nous sense corfa

Un grapadet de grans de raïm tallats per la meitat o panses

Per a la vinagreta

70 g d’oli d’oliva verge extra (8 cullerades més o menys)

2 cullerades de vinagre del bo.

1 cullerada de mel verge, no de supermercat que ja ha perdut totes les propietats en pasteuritzar-la i a més li afegeixen sucre artificialment.

Un poc de pebrella molta

Les quantitats d’ingredients que t’indique són aproximades, podeu adaptar-les al vostre gust, canviar-les i anar provant.

 

Fonts i informació d’interés
https://www.utep.edu/herbal-safety/hechos-herbarios/hojas-de-datos-a-base-de-hierbas/verdolaga.html#:~:text=Los%20resultados%20del%20estudio%20mostraron,pulmonares%20(A%2D549)

https://scholar.google.es/scholar?q=estudio+cient%C3%ADfico+propiedades+verdolaga&hl=es&as_sdt=0&as_vis=1&oi=scholart

https://www.segre.com/ca/agricultura-ramaderia/220805/una-mala-herba-comuna-pot-ser-superplanta-que-la-clau-per-als-cultius-resistents-la-sequera_161577.html

https://brioagro.es/la-verdolaga-podria-tener-la-clave-para-salvar-a-los-cultivos-de-las-sequias/

 

Pin It on Pinterest