Amb el pensament d’acabar prompte i que ens sobrara temps, anàvem cap a l’hospital de la Ribera, a les 9 teníem la primera cita i vàrem acabar ben ràpidament, les dues cites van ser ben puntuals i professionals. Com que la malaltia no revestia cap gravetat, un queixal de l’enteniment, anàvem amb la idea de vore el mercat de Carcaixent que està a deu minuts i esmorzar.
No sé ben bé per què el dit queixal té aquest nom tan bonic. Es suposa que és perquè quan te’ls lleven, si és el cas, l’enteniment o el trellat, d’alguna manera, entra a formar part de la personalitat de la persona. Tindrà que vore amb l’adolescència, però convindreu amb mi que respon a un fals mite, tinc amics i coneguts que tenen una edat com la meua i de trellat res, potser no li’ls han llevat?, i si fora el cas, convindria llevar-se’ls?, a vore si nouen.
Vàrem acabar prompte, ens van donar cita per a tres mesos després i vam anar al Milikin, un bar prop del mercat que em va recomanar un amic d’Oliva, que viu a Carcaixent i que és dels millors gormands que he conegut. Anàvem a per l’especialitat de la casa, un bocata de sepionet o, en el seu defecte, sèpia a la planxa amb maionesa i la popular picada d’all i julivert. La sèpia, ben torrada i sucoseta per dins, estava de luxe. També em va recomanar, menjar-nos els sepionets al plat, a la pròxima, amb més temps, ho farem.
Anàvem a presseta i en vint minuts vam acabar. Al costat estava el mercat municipal i volíem vore’l i comprar. El mercat de molt bona pinta, encara queden coses autèntiques, hi ha parades de peix, d’embotit tradicional i carns, parades d’espècies i herbes remeieres ben assortides, fruiteries i verdureries, bars, saladures, salmorres i altres coses interessants per a menjar bé.
No sé si havíeu sentit un producte carni que es diu “les coques de fetge” són com figatells, però més grans, més aplanades, més coques i de sabor idèntic, en la foto podeu vore la diferència de grandària i forma, el sabor és el mateix. Llevat que cada mestre artesà té la seua fórmula magistral, la composició és carn i fetge de porc, ben picat i pastat i envoltat amb la mantellina. Uns li posen més d’una espècia que de l’altra, però el sabor és molt similar.
Potser les coques de fetge tiren un poquet de llum sobre l’origen del figatell, o no. És un producte que es fa a les Illes, a Aragó, a Itàlia, a Grècia i altres llocs mediterranis, molt arrelat a Oliva i Pego i ara a tota la Marina i la Safor i les altres Comarques Centrals valencianes.
La diferència principal amb els figatells, a banda de la grandària, és que porten molta més quantitat de fetge i menys quantitat de cansalada, però el sabor final és molt fi.
En acabant, a l’eixir del mercat vam vore una pastisseria portuguesa amb un bon muntó de pastissos tradicionals de Lisboa, una bona oportunitat que vam aprofitar per fer una degustació de dolços autèntics, el pastisser es un xic lisboeta casat a Carcaixent. També hi havia diversitat de pa, integral, de garrofa i més.
Anar a l’hospital de la Ribera, si no es sofreix cap malaltia greu, és una bona excusa per visitar el mercat de Carcaixent i rodalies i disfrutar de la gastronomia de la zona que val la pena. Una xicoteta ruta gastronòmica de 40 minuts, que si teniu més temps ,segur que li podeu traure més profit.
