Antonio Yeste (66), més conegut a com Antonio “El Granaïno“, va arribar a les muntanyes de la Marina amb 21 anys. Acompanyava a son pare en la transhumància, buscant pastures per al ramat. Després d’alguns viatges d’anada i tornada, va decidir quedar-se, com passa moltes voltes, per amor i amb la Cochin, de Pego, va formar una família i es van establir a Benissivà a la vall de Gallinera. Antonio parla el castellà de Granada, però el valencià l’entén perfectament, de fet a casa es parla en valencià i a la pregunta d’on et sents, riu i diu “aquí soy el granaíno y cuando voy a Granada soy el valenciano”.

Té un ramat amb unes 400 ovelles segurenyes i algunes cabres, però n’ha arribat a tindre un miler. Amb la seua edat encara diu que li agrada la feina; no obstant això, cada vegada li pesa més, els anys no passen debades.

-Home, és el meu treball, així m’he guanyat la vida des de sempre. Em vaig ensenyar de mon pare des de ben menut. M’agradava més anar a pasturar que anar a l’escola. M’encantava i ara també. M’agrada cuidar dels animals i caminar per les muntanyes. El contacte amb la natura per a mi és imprescindible.

-Es guanya bé la vida un pastor?

-Sí, és un treball com un altre i es guanya unes vegades menys i altres més. A mi m’agrada molt més que treballar tancat en un despatx.
És un treball sacrificat. Has d’estar pendent cada dia, no existeixen els caps de setmana lliures perquè el bestiar l’has d’atendre diàriament. No te les pots deixar a soles. Quan plou els has de donar menjar.

-És per eixe motiu que és un ofici en decadència?

-La gent jove no vol fer feina en cap de setmana i és normal, tampoc volen ser cambrers. I en aquest treball tens poques vacances. Quan tenia el ramat més gran tenia un treballador i aixina et pots alliberar un poc. Sempre es poden buscar fórmules, encara que haurien d’haver més ajudes. Perquè les coses van canviant molt, sembla que el sistema està un poc contra nosaltres. Hi ha massa normatives i moltes voltes es nota per part de l’administració un desconeixement de la realitat nostra. Massa papers que ens ho fan difícil.

-Està ben valorat el treball de pastor?

-La gent valora poc aquest ofici, però perquè no el coneix. Si aprecies viure a la natura i tens uns valors allunyats del sistema consumista i depredador potser eixa visió canvie. És un treball molt digne i a mi, personalment em fa sentir lliure. És cert que té les seues obligacions, però quin treball no les té, si treballes a una oficina tens un horari o treballes a un supermercat o en un banc. Jo no m’imagine fent una altra feina. Mira d’ací un parell d’anys, als 68 em jubilaré només la meitat del temps, soc feliç fent açò.

–I del relleu generacional que em diu?

-Tinc dues filles, una de 33 i l’altra de 27 i no els agrada açò de les ovelles. Per a il·lusionar a la gent jove hauria de modernitzar-se l’administració, que hi haguera més ajudes, amb els pinsos per exemple o que tinguérem un escorxador més prop.

-L’escorxador facilitaria molt?

-Jo crec que, si tinguérem un escorxador a la Marina, seria tot més fàcil. No caldria anar lluny per a sacrificar i ho tindríem tots a l’abast i la carn seria un poc més econòmica. És una cosa que els ajuntaments deurien prendre seriosament. Dinamitzaria el sector i ajudaria a fer que no es perdera un recurs tan important. Ací a la comarca és un sector artesanal, poc industrialitzat. És un patrimoni que tenim i que cal preservar per al futur. No sé de qui hauria de ser la iniciativa, però abans hi havia un escorxador municipal a cada poble, encara hi ha edificis on posa “matadero municipal”. Amb la modernitat a voltes es perd.

L’ofici de pastor, un treball lligat a la terra,

una part del nostre patrimoni

agroalimetari i cultural a conservar

-Tinc entés que hi ha dues maneres de criar ovelles, unes pasturen diàriament i les altres estan tancades a l’estable durant tota la seua vida i no veuen quasi la llum del dia.

-Sí, són dues maneres de produir carn, unes tenen una alimentació més variada i corren i pasturen i les altres mengen sempre pinso i no es mouen diguem que tenen una vida més avorrida. La carn de les que pasturen té unes qualitats que la fan més saludable.

–Perquè és més saludable? Què mengen les seues ovelles? Explique’ns un poc.

-Per l’alimentació, les meues ovelles mengen les herbes de la muntanya, ara al desembre mengen olives, garrofes, bellotes i tota classe d’herbes incloses les medicinals i passa com a les persones “som el que mengem”. L’altra cosa que fa una carn diferent és l’exercici que fan cada dia. Tot fa que en conjunt la carn que es produeix siga saludable. Els científics diuen que té omega-3.

–Una altra cosa que li preocupa al consumidor és la quantitat d’hormones o antibiòtics que els posen als animals de granja industrial.

-Les meues no porten res d’això. Passen els controls sanitaris reglamentaris, però els animals ben alimentats no es posen malalts, la variació de nutrients que consumeixen supose que influeix.

-Les que estan tancades tot el dia i sense moure’s, tinc entés que sí que es mediquen.

-Diuen que sí, però jo no ho sé. Una cosa que té molt a veure és la raça, les races d’ací, la segurenya i la guirra són races aclimatades des de fa segles i inclús en sequera a l’estiu es mengen les herbes seques de les muntanyes.
S’importen races de l’est que fan quilos ràpidament, però es posen malaltes amb facilitat. Tot té pros i contres.

–Anem a vore els pros i les contres. En què es diferencia la carn que trauen els pastors de la comarca al mercat respecte de la que ens ofereixen els supermercats que venen de ramaderia intensiva?

-Jo no ho entenc, però diuen els metges que la carn de pastura és molt més sana. És lògic, fent exercici i amb aliments de qualitat, és com les persones, segur que en la salut es nota. Té un sabor a carn més pur i té més aliment, és més nutritiva.

-Creu vosté que aquest tipus de ramaderia respectuosa amb el medi i amb la salut té viabilitat en un mercat sense escrúpols i que prioritza l’aparença enfront de la qualitat de l’aliment?

-Hauriem de canviar algunes coses. Jo ho pense a la meua manera, a les carnisseries de poble va la gent major i van a peu. Anar al supermercat és més còmode, allí ho tens tot a la mà, agafes una safata de corder i al carro. No penses que és malsà, sinó, no estaria en la prestatgeria. Però cada vegada apareixen més malalties i a gent més jove. Això passa en tots els aliments, no només en la carn, passa també amb les verdures o en els peixos de piscifactoria. La gent no li dona importància fins que li passa. Potser la solució fora menjar menys quantitat però més qualitat. Falta un poc més de consciència per part dels consumidors.

-Creu que és responsabilitat d’algú que no sapiem distingir aquests productes de qualitat?

-És el sistema en el qual estem vivint. Si la informació al consumidor prové de la indústria que et pots esperar. Hauriem de ser les administracions les que informaren el consumidor i no la indústria. Realment és una jungla. És molt complicat tot. Ara m’entens quan dic que soc més feliç pasturant ovelles per les muntanyes. Hi ha més veritat.

-On es pot trobar el consumidor eixa carn tan sana?

-A les grans superfícies no està. Els pastors la servim a carnisseries menudes, de poble. La meua carn està a algunes carnisseries de Gata, Ca Peixet, Silvestra, Ca Curro, en Ondara en Ca Paquitina, als supermercats Super Saladar als Poblets i Xàbia,  Salvador Cabota de Pego, al Verger Super Riu i Super Siremar de Parcent.

-En l’associació de Xarcuters Artesans de la Marina estan fent una sobrassada amb carn de les seues ovelles, un producte de nivell.

-Sí, estan fent amb la carn d’ovella unes sobrassades que m’han sorprés, perquè el sabor que els dona l’ovella és intens, molt bo. Aquest tipus de coses estan molt bé. S’han ajuntat uns quants carnissers menudets i han fet una associació. Estan fent coses interessants. És una cosa bona que s’ajunten els menuts per fer front als grans.

-Des de fora sembla que facen equip

-En certa manera si, perquè tots som menudets, autònoms i humils i, si no ens unim, les grans superfícies ens mengen. La indústria és depredadora. Fa quinze anys els portava el triple de carn cada setmana a aquests establiments. El consumidor s’inclina per comprar a la gran superfície inclús sabent que la qualitat és inferior.

-També porta la carn a restaurants?

-A algun, no massa, tinc uns pocs clients, el Xirnguito del Castell de Forna, La Font Salà d’Oliva, Un cuiner a l’Escoleta de Sagra i a algun altre.

–Vosté deu ser dels últims pastors de la Marina i el més major

-No, no, de majors en som uns quants, un company meu de Sagra en té setanta i tants, Patricio el Roig, tenim bona amistat. En la Marina queden alguns ramats menuts com el meu. Hi ha alguns pastors més joves, perquè sembla que no, però aquest treball promet.