Educació, patrimoni culinari, herència històrica, costums i integració.
En les últimes dècades, la forma en què ens alimentem en el món occidental ha empitjorat dràsticament. Diversos estudis científics a universitats de tot el món confirmen un augment preocupant de malalties cardiovasculars, diabetis, malalties neurodegeneratives, al·lèrgies o càncer, directament relacionades amb el sedentarisme, l’estrés i els hàbits alimentaris. La forma d’alimentar-nos està canviant, el conjunt de la indústria alimentària, prioritzant els guanys, sovint ofereix productes processats i menjar ràpid que prometen poca feina i felicitat i que, en no pocs casos, són perjudicials per a la salut, portant a un consum desinformat i a conseqüències devastadores per al metabolisme dels humans. Guanyar diners és lícit, però ens és a costa de la nostra salut, deixa de ser ètic.
A més, al nostre territori, estem perdent ràpidament els valuosos costums de la dieta mediterrània valenciana. Aquest coneixement tradicional, transmés de generació en generació, s’està diluint i va perdent-se per diversos motius, la desinformació unida a la falta de coneixement per un costat i el seguidisme a les modes poc saludables per un altre. És aquí on iniciatives com el projecte Serrella cobra una importància vital.
La Iniciativa de la UA a Castell de Castells, molt més que un receptari
La Càtedra Carmencita de la Universitat d’Alacant, dirigida per Josep Bernabeu, en col·laboració amb el Col·legi la Serrella a Castell de Castells, ha impulsat una iniciativa exemplar per a revertir aquesta tendència. La iniciativa forma part del Projecte Serrella sobre Educació, Patrimoni i Comunitat a Castell de Castells, i en la seua execució, a més de l’alumnat, professorat i familiars, coordinats per Rosario Maria Hernández Tomàs, directora del Centre, han col·laborat els professors de la UA, Santiago Ponsoda, Maria Tormo i Virgínia Rubio Berenguer.
Recuperar el Patrimoni Gastronòmic: S’ha iniciat un procés de recuperació de la memòria culinària, recopilant receptes tradicionals valencianes pròpies del poble. Això no sols preserva un llegat gran valor, sinó que també promou una manera de cuinar intrínsecament sana i arrelada en la nostra història.
Fomentar la fusió cultural i culinària: El projecte va més enllà del que és local. Ha incorporat receptes dels països d’origen dels alumnes, incloent-hi aportacions marroquines i hispanoamericanes. Aquesta integració no sols enriqueix el repertori culinari, sinó que també fomenta la diversitat cultural i l’intercanvi, demostrant que l’alimentació saludable és universal i pot ser deliciosament variada.
Aquesta doble aproximació no sols rescata un patrimoni culinari inavaluable, sinó que també ho enriqueix amb noves influències, creant un espai d’aprenentatge i fusió cultural. A més permet endinsar-se en les tècniques culinàries utilitzades, el paisatge dels ingredients locals, els rituals festius vinculats al menjar i deixa ben patent el paper clau de les dones en la transmissió del coneixement gastronòmic.
El receptari coordinat per la Càtedra Carmencita en el marc del Projecte Serrella és una ferramenta clau per a les noves generacions, ja que ofereix una visió de l’alimentació que va més enllà del que promou la indústria. Davant la pèrdua de la transmissió de coneixements culinaris tradicionals, l’educació formal esdevé essencial per a salvaguardar aquest llegat. L’objectiu és que les futures generacions no només aprenguen a cuinar, sinó que entenguen el valor cultural i el camí dels ingredients, connectant amb els orígens, el respecte pels cicles de la natura i la importància d’una alimentació saludable. Incorporar la gastronomia al currículum educatiu és una inversió en el futur de la nostra alimentació i patrimoni.
A més, se n’ha fet una tirada impresa per la Impremta de la Universitat d’Alacant, que es pot aconseguir sota sol·licitud a la pàgina web de la Càtedra.
Alguns dels participants:
Roc Barreiro Verdú. Dídac Barreiro Verdú i Maruja Verdú Verdú. Autors d’Arròs amb faves, Olleta de blat picat, Braç de Gitano
RECEPTA: KBEB
Alumne: Amine Kari
Informant: Ben Ali Kari (Pare)
Comensals: 6 persones
INGREDIENTS:
- Dos trossos de carn de pollastre
- 1 culleradeta de pebre negre (5 g)
- 1 culleradeta de sal (5 g)
- 1 culleradeta de canyella (5 g)
- 1 ceba ratllada
- 500 g de cigrons
- Julivert
- Aigua
- Oli d’oliva
- 2 creïlles
ESTRIS:
- Una cassola
- Un plat
- Cullera
- Ganivet
- Una paella
PROCÉS D’ ELABORACIÓ
Primer de tot es tira l’oli cobrint tota la base de la cassola i a continuació afegim el pollastre. Una volta la carn està daurada s’afegeix la ceba, el julivert, els cigrons i finalment el pebre negre i la canyella. Es deixa sofregir per 5 minuts.
Quan ja està el sofregit fet afegim la sal i l’aigua fins que la carn estiga coberta, pujar el foc i una vegada que l’aigua comença a bollir, baixar a foc suau i deixar coure, lentament, durant una 1h i 30 minuts perquè la carn quede ben tendra. Mentrestant, en una paella es frigen creïlles si es volen usar per acompanyar la carn.
VARIACIONS
- Pots posar altres tipus de carn ; vedella, ànec…
- Pots acompanyar amb creïlles fregides.
- També pots deixar caure un ou.