El producte etiquetat com oli d’oliva realment es un producte processat que en la seua composició té un 80% d’oli tòxic que s’ha de refinar per fer-lo apte per al consum humà.
Jo també era dels que pensava que comprant oli d’oliva era més que suficient i, pensava també, que no calia gastar-se més diners en una qualitat excessiva i deia per a mi, que el verge extra era per als sibarites, i no, senyores i senyors, que equivocat estava. No res més lluny de la realitat.
Estareu preguntant-vos, perquè dic que és la nomenclatura un engany, m’explique, l’oli d’oliva sabeu que es diferència per la qualitat en extra verge, verge o oli d’oliva a seques, tot fins ara sembla normal. Inclús es pot pensar, de fet, abans de conèixer més sobre el producte i el seu procés de producció jo mateix ho pensava, que no hi ha quasi diferencies entre els uns i altres. La realitat, com dic és ben diferent si ho mirem des del punt de vista dels beneficis per a la salut, l’oli extra verge és el bo, el verge té alguns defectes però és acceptable i el que és de baixa qualitat i alimenta ben poc és l’oli d’oliva a seques.
La denominació oli d’oliva es refereix a un oli que té una composició d’un 80% d’oli d’oliva refinat i un 20% d’oli d’oliva verge o verge extra. Però què és un oli refinat?
Si no es té molta cura en el camp i en el procés de producció, les olives es pot fer de malbé per causes meteorològiques, plagues o excessiva maduració entre altres i l’oli que s’extrau s’anomena oli llampant i no és apte per al consum humà, ni per als animals tampoc, que quede clar. Es diu llampant perquè abans aquest oli es gastava per a fer llum abans que es descobrira l’electricitat, és un oli tòxic que s’ha tingut que tractar amb dissolvents i exposar a altes temperatures per fer-lo apte per al consum. En el procés s’han eliminat totes les impureses i també alhora tots els nutrients, vitamines i les propietats beneficioses que li quedaven a aquell oli, quedant com a resultat un greix d’origen vegetal que no té cap interès nutricional.
A aquest oli refinat se li afegeix un 20% d’oli verge o verge extra per
donar-li un poc de color i sabor i ja està aconseguit el producte,
es dir, i per quede ben clar, quan compreu OLI d’OLIVA a seques només
esteu comprant un 20% d’oli bo, el 80% restant és un greix vegetal
resultat de refinar aquell oli tòxic.
L’oli d’oliva extra verge és l’únic oli que és suc de fruita, tots els altres són de llavors i és meitat aliment meitat medicament, per això vos dic que no vos sàpiga mal gastar-vos un poc més de diners en oli d’oliva extra verge i cuinar tranquil·la i saludablement, podeu fer fregits sans, el podeu reutilitzar que perd poques propietats i no cal que vos parle de la diferencia del sabor, que ja la sabeu. En nombrosos estudis s’ha demostrat que resisteix millor la calor de la fregidora perquè té més àcid oleic, vitamina E i polifenols que el protegeixen de l’oxidació.
La perversió en la nomenclatura és clara, si en l’etiqueta posa oli d’oliva, el producte que conté l’envàs deuria ser oli d’oliva i no una mescla que porta només un 20% del producte que posa en l’etiqueta, sense cap mena de dubte seria més encertat i més transparent que posara en l’etiqueta mescla d’oli refinat i oli d’oliva. Perquè ha de saber el consumidor que quan posa oli d’oliva es refereix al fet que el 80% del producte de l’envàs és un oli tòxic refinat?
Quan llegiu en premsa o vegeu i escolteu reportatges o post en les xarxes socials sobre menjar i beure, l’oli d’oliva apareix sempre com a molt saludable, i és molt normal que no s’especifiquen els apel·latius verge o verge extra , a voltes és per falta de coneixement, però la major part de les voltes és per pur estalvi de paraules o bé, que també abunda massa, és contingut creat per la indústria i és en eixa confusió on està el gran error. Que perquè no es canvia la llei que seria una cosa ben fàcil?, bé, no cal que us explique quina és la relació que existeix entre la gran indústria alimentària i els legisladors.
En definitiva, quan compreu oli d’oliva, poc aliment compreu. Si vos voleu beneficiar de les propietats exclusives i enormes que té l’oli d’oliva bo, mai compreu oli d’oliva a seques, ha de ser verge extra o almenys verge. Alimenteu-vos bé amb oli d’oliva que siga verge extra, no pagueu bo per roín. L’oli d’oliva és el més car perquè és el millor, però com diu Julio Basulto en el seu llibre “Come mierda”* el que pretenc, no és dir que heu de menjar o que no, senzillament, és aportar coneixement per a tindre criteri a l’hora de comprar, menjar i alimentar-nos.
Classificació dels diferents tipus d’oli d’oliva
Oli d’Oliva Verge Extra: és pur suc d’oliva de primera qualitat.
Oli d’Oliva Verge: suc d’oliva de qualitat una miqueta inferior a l’extra.
Oli d’Oliva: mescla d’oliva refinat 80% i oliva verge o verge extra 20%
Compreu oli d’oliva verge extra de les nostres comarques i desfruiteu de la vida
*“Come mierda es como una brújula para evitar el mareo en este mar confuso de oferta despiadada de malos alimentos, de falsas creencias y mucho aficionado” Julio Basulto