Café Natural vs. Torrefacte: Un et cura, l’altre et posa malalt. La batalla per la teua salut a cada tassa

Café Natural vs. Torrefacte: Un et cura, l’altre et posa malalt. La batalla per la teua salut a cada tassa

El moment del café és un ritual personal. Ja sigui un glop ràpid a primera hora per obrir els ulls o un assaboriment lent de relax personal o en companyia a una terrassa, aquesta beguda és sinònim de plaer i energia. Durant anys, jo, com tants altres, estava convençut que el millor café era aquell concentrat, potent i, sobretot, ben amarg. Potser, pense, per la influència del café exprés italià, curt, amb la seua escumeta marró.  Sempre amb una bona dosi de sucre per pal·liar aquella amargor tan intensa. Tots deien que el torrefacte era el millor. Quina equivocació.

Café Natural vs. Torrefacte: Un et cura, l’altre et posa malalt. La batalla per la teua salut a cada tassa

La meua percepció del café va començar a canviar a l’Equador. Allà, en una plantació d’Aràbica, vaig tastar per primera volta una infusió de café natural. Em va semblar aigua xirli, molt suau, sí, però radicalment diferent del que coneixia. Els productors locals em van assegurar que era molt, molt saludable. Això se’m va quedar registrat en la part del cervell que es passa el dia emmagatzemant conceptes després d’haver fet un bon triatge entre el que val i el que no val de les experiències viscudes.

Fa només un parell d’anys, vaig connectar els punts amb la lectura del Dr. William W. Li i el seu llibre “Comer para sanar”. L’obra, que reivindica la nova ciència de la prevenció i curació de malalties, ressona amb el missatge de Valentí Fuster en la faixeta de portada: “La salut no és l’absència de malaltia, sinó la presència de defenses per a protegir el nostre cos, que poden ser secundades o destruïdes amb la nostra dieta i estil de vida”. El Dr. Li, president de la Fundació de l’Angiogènesi als USA, científic i comunicador, posa el focus en com els aliments poden activar les nostres defenses naturals i protegir-nos de malalties que el sistema de medicina tradicional es mostra incapaç.

Cita literal del llibre:

“… Resulta que el café ofereix altres beneficis i bioactius més enllà d’aquest impuls matutí. De fet, redueix el teu risc de mort. En un enorme estudi amb 521.330 homes i dones com a part de la Recerca Prospectiva Europea de Càncer i Nutrició, el consum de café amb cafeïna i descafeïnat es va associar a la reducció de la mortalitat per qualsevol causa, perquè en concret mostrava una mortalitat un 12% menor entre homes i un 7% menor entre dones.

El major benefici detectat va ser el de la reducció del risc de mort per una malaltia relacionada amb el sistema digestiu…” Llegir més.

I aquí ve la clau de la qüestió, la sentència que no té marxa enrere. Els estudis són concloents: el “café torrefacte és perjudicial per a la salut”.

Per què? La resposta es troba en el procés de torrat. El café torrefacte es torra amb “sucre afegit”. Aquest sucre, sotmés a altes temperatures, es carbonitza i genera compostos que s’integren al gra. Aquest subproducte no només pot fer el café més àcid i difícil de digerir, sinó que, més important encara, genera substàncies que la ciència ha assenyalat com a cancerígenes i neurotòxiques.

Café Natural vs. Torrefacte: Un et cura, l’altre et posa malalt. La batalla per la teua salut a cada tassa

Anant al gra: el torrefacte és una tècnica històrica per dissimular grans de baixa qualitat que, a més, crea productes perjudicials per al nostre organisme.

Aleshores, si el torrat amb sucre ens perjudica, per què l’hem adoptat com el millor café durant dècades? La resposta es troba en la història i l’economia.

Segons els experts, el costum neix de la postguerra espanyola, on només es podia accedir a cafés de molt baixa qualitat. Per camuflar els sabors desagradables i fer “passable” el producte, es va començar a barrejar i torrar amb sucre. Amb els anys, aquesta tècnica per ocultar defectes es va quedar, incomprensiblement, com un estàndard de qualitat.

I per què continua consumint-se avui dia? El poder dels diners. Tant en bars com en supermercats, el torrefacte (o el mescla) és més econòmic a primera vista. Però això és una fal·làcia. Ens estan cobrant sucre cremat a preu de café i, damunt, ens venen com a bo un gra que no supera els mínims estàndards de qualitat. L’hostaler que busca la rendibilitat sovint cau en la confusió i compra, sense saber-ho, un café més tòxic i, en valors absoluts, més car al pes, ja que el sucre pesa més que el café.

Després de conèixer aquestes dades, ja no hi ha marxa enrere. El sabor del relat canvia la percepció, i allò que tant t’agradava deixa de fer-ho. Ara només prenc cafè natural de qualitat, el que no necessita sucre per dissimular res i té propietats molt saludables.

Em ve al cap allò de “Els coneixements vos farà lliures”. Ara que ja saps el que saps, pots triar lliurement quin cafè t’agrada més. La pròxima vegada que demanes un cafenet, recorda que no només tries un sabor, sinó que participes en la batalla per la teva salut.

Café Natural vs. Torrefacte: Un et cura, l’altre et posa malalt. La batalla per la teua salut a cada tassa

ESTUDIS:

Font Menjar per sanar, autor William W. Li. Ed. Grijalbo:

Aliments que protegeixen els telòmers

“Els telòmers tenen un paper important en la protecció de l’ADN, perquè escuden les puntes dels teus cromosomes contra possibles danys. Els telòmers s’escurcen de manera natural amb l’edat, com si fossin una metxa que es va cremant. Així que qualsevol element que ajudi a conservar la seva longitud ajudarà a protegir el teu ADN i a combatre l’envelliment. Vegem els aliments i les begudes que s’ha demostrat que contraresten l’escurçament dels telòmers”.

Cafè

Café Natural vs. Torrefacte: Un et cura, l’altre et posa malalt. La batalla per la teua salut a cada tassa“El cafè és una beguda que els humans han gaudit durant 600 anys. Si ets com jo, forma part del teu ritual quotidià per començar el dia al matí, sobretot per la cafeïna. No obstant això, resulta que el cafè ofereix altres beneficis i bioactius més enllà d’aquest impuls matutí. De fet, redueix el teu risc de mort. En un enorme estudi amb 521.330 homes i dones com a part de la Investigació Prospectiva Europea de Càncer i Nutrició, el consum de cafè amb cafeïna i descafeïnat es va eixuixir a la reducció de la mortalitat per qualsevol causa, perquè en concret mostrava una mortalitat un 12% menor entre homes i un 7% menor entre dones.

El major benefici detectat va ser el de la reducció del risc de mort per una malaltia relacionada amb el sistema digestiu, cosa que té sentit, ja que l’intestí és l’òrgan que s’exposa a la major concentració de bioactius del cafè. La cafeïna pot donar-te l’impuls que necessites, però potser no té un paper important en la protecció de l’ADN resultant del consum de cafè. En estudis de laboratori, la cafeïna en realitat escurça els telòmers. No obstant això, beure cafè té l’efecte oposat. En l’Enquesta Nacional d’Examen i Salut i Nutrició NANES, els investigadors van documentar el consum de cafè i cafeïna en 5.826 adults i van demostrar que beure més cafè s’associa amb l’observació de telòmers més llargs. Per cada tassa de cafè que els subjectes consumien al dia, els seus telòmers eren uns 33,8 parells de base més llargs. Això significa que beure una tassa de cafè al dia desaccelera efectivament l’envelliment. El cafè conté molts més bioactius que la cafeïna, i probablement els múltiples bioactius treballen junts per oferir un efecte protector dels telòmers. Recorda que el cafè té a més beneficis per a la defensa angiogènica. Un tercer gran estudi, l’estudi de la salut de les infermeres, ha servit per sustentar les troballes sobre beneficis del cafè per a la salut. Els investigadors van examinar el consum del cafè en 4.780 dones mitjançant un qüestionari de freqüència, per després passar a mesurar els seus telòmers a partir de mostres de sang. En comparació amb les que no bevien cafè, les dones que prenien tres o més tasses de cafè al dia tenien telòmers més llargs. Anteriorment, el cafè es considerava un risc per al desenvolupament de cardiopaties…”

En un altre estudi de la Universitat de York al Regne Unit:

“… La cafeïna pot alterar el ritme cardíac. Teòricament, això té sentit, però de fet es va observar el contrari en realitzar estudis en poblacions els habitants de les quals prenien cafè. Investigadors de la Universitat de York al Regne Unit van realitzar una meta anàlisi d’estudis amb 3.271 persones examinant el consum de cafè i l’índex de mortalitat després d’un atac cardíac. Una meta anàlisi permet als investigadors examinar múltiples estudis i utilitzar els seus mètodes estadístics per combinar els resultats i sintetitzar totes les troballes, revelant-se així una veritat comuna. A partir del conjunt de dades disponibles quan el van aplicar al cafè, l’anàlisi va concloure que les persones que bevien poc cafè, una o dues tasses al dia, tenien un risc un 21% menor de morir d’un atac cardíac, mentre que les persones que bevien molt cafè, dues o més tasses al dia, tenien una probabilitat de mort un 31% menor. Els múltiples bioactius al cafè probablement interioritzen sobre el cor, promovent aquesta reducció del risc que es detecta. El benefici net del cafè per a la salut, basat en totes les dades científiques recopilades, és un bon exemple de per què és important observar i consumir l’aliment sencer i no apressar-se a estendre una conclusió a partir d’un sol component, que en el cas del cafè seria la cafeïna”.

Restaurant Solera (Pego): El paper clau dels locals menuts en l’evolució de la cuina valenciana actual

Restaurant Solera (Pego): El paper clau dels locals menuts en l’evolució de la cuina valenciana actual

S’ha de tindre sort per trobar taula sense reserva prèvia, ja que només té 15 places per servei i només fan un torn per a dinar i un per a sopar. El menjador es veu ampli i les taules estan ben separades en aquest xicotet restaurant al centre de Pego.

Víctor Estruch, 32 anys, ho té clar “podem donar fins a disset menjars per servei, amb la combinació òptima de comensals per taula, si posem una taula més faria falta una altra persona en sala i els números no eixirien. Hem d’estar ben organitzats  per oferir un servei de qualitat i, alhora, mantindre un preu assequible, considerant el cost real del producte i la feina que implica.”

La carta és curta, però intensa i original, amb només nou plats, és un reflex de la filosofia del cuiner. “Busquem l’harmonia a través de la senzillesa, on la tradició es mescla amb l’avantguarda i els sabors de diferents cultures del món es troben en un diàleg equilibrat.” Ens diu el cuiner saforenc. La carta va canviant cada dos mesos amb els productes de temporada. I la de vins a càrrec de Natalia Piera va actualitzant-se amb interessants novetats valencianes i nacionals.

Víctor va obrir Solera fa quatre mesos amb el suport de la seua dona Adaia Sendra i l’inestimable suport de Natalia Piera, reconeguda enòloga i sommelier pegolina i tia d’Adaia. Poc després de l’obertura es va incorporar al menjador Sandra Salido, exdirectora de sala del Gloriamar de Piles.

La nova saba de la gastronomia valenciana: els xicotets locals que aposten per la creativitat

“Tanquem tres dies a la setmana per tindre unes jornades normals i un horari digne. Eixes jornades interminables que s’han practicat a l’hostaleria són poc recomanables per a la salut mental. També ens agrada comprar a proveïdors que comparteixen els nostres valors, que respecten el medi, encara que és un discurs molt gastat, nosaltres ho practiquem i a banda de què el resultat es nota en els plats també contribuïm a millorar la nostra societat”. Paraules que descriuen a un emprenedor que prioritza el benestar de les persones i la comunitat, en lloc de centrar-se únicament en els guanys.

En Solera la clau del canvi és que ara es prioritza l’humà, i això permet que el restaurant siga un projecte de vida viable i personal, més enllà de ser només un negoci. La seua proposta de cuina es centra en productes locals i és contemporània, al donar-li força al món vegetal i llevar-li protagonisme a la proteïna i als tradicionals arrossos.

Per obrir boca, un allioli de tomaca seca i pa de massa mare de llavors cruixent i saborós.

Restaurant Solera de Pego: El papel clave de los locales pequeños en la evolución de la cocina valenciana actual

Tot seguit, el mullador de tomaca, un plat sorprenent que combina la tomaca en distintes preparacions: guisada amb alfàbrega, seca i torrada amb alls, fresca i amb salmorra, amb el contrapunt de formatge semicurat d’Aragó i olives negres. Estava molt bo, amb un sabor intens a alfàbrega que fascina, mentre la frescor de la tomaca en salmorra aportava equilibri. Un plat que no t’esperes que t’agrade tant.

Restaurant Solera de Pego: El papel clave de los locales pequeños en la evolución de la cocina valenciana actual

Salmó d’Adaia, marinat a casa, acompanyat d’all porro, una crema de cacaua i rovell d’ou, herba-sana, pinyons i salsa de iogurt. La salsa de iogurt té excessiva presència, de manera que camufla l’elegància dels altres ingredients. El salmó suau amb la crema de rovell, els pinyons, l’herba-sana i l’all porro resulta perfecta.

Restaurant Solera de Pego: El papel clave de los locales pequeños en la evolución de la cocina valenciana actual

A continuació, l’albergínia a la flama, presentada sobre un pastís salat de formatge curat amb salsa de poma al rom i ametlles laminades. És un plat excepcional, que et fa la sensació d’estar menjant unes postres, amb una fusió de textures i sabors excel·lent: tot és suau i melós, contrastat amb el punt cruixent de les ametlles.

 

Restaurant Solera de Pego: El papel clave de los locales pequeños en la evolución de la cocina valenciana actual

Seguidament, la terrina de galta de porc amb crema de carabassa i canella i verdures en escabetx. La carn tendríssima i saborosa, i la salsa de carabassa amb canella, tot i ser inesperada, queda espectacular. Les verdures en escabetx combinades amb el caldo de la carn, aporten frescor i equilibri al plat.

Restaurant Solera de Pego: El papel clave de los locales pequeños en la evolución de la cocina valenciana actual

Finalment, la panxeta, cuinada a baixa temperatura durant 17 hores i passada pel forn per rostir-la. El resultat és una carn tendra i melosa, amb la corfa supercruixent. S’acompanya d’una crema de cacauets crus amb un toc de llima i un caldo d’ossos intens. La carn amb la frescor de la llima i la profunditat del caldo em va encantar.

Restaurant Solera de Pego: El papel clave de los locales pequeños en la evolución de la cocina valenciana actual

Anem als dolços, que els vam fer a compartir:

El primer, un pastís de formatge amb plàtans al rom, crema de galeta, toffee de plàtan, i pinyons. Tot i que normalment el plàtan no m’agrada massa en les postres, aquest estava espectacular: increïblement bo, amb una mescla perfecta entre el formatge, el plàtan, els pinyons i el toffee. Una de les millors versions de pastís de formatge que he tastat.

Restaurant Solera de Pego: El papel clave de los locales pequeños en la evolución de la cocina valenciana actual

Cremós de xocolate de cacau amb poca mantega, acompanyat de brownie, teules de xocolate, escates de sal i oli. El sabor és intens i profund i es nota de seguida la qualitat del xocolate. Un dolç senzill, però genial que desperta records de la infància.

Restaurant Solera de Pego: El papel clave de los locales pequeños en la evolución de la cocina valenciana actual

Després de dinar al Solera, la sensació és plaent i satisfactòria. Una demostració que, tot i disposar de recursos limitats, s’arriba a una proposta personal i original que, sense buscar la sorpresa constant, és deliciosa i agradable. El repertori de Víctor es basa en plats coneguts, però els transforma amb tocs propis, portant-los al seu terreny i omplint-los de matisos amb imaginació.

Obrin de dijous a diumenge migdia i nit. El preu mitjà a la carta és de 41 euros incloent els vins

SOLERA RESTAURANT
Carrer Argentina, 21, Pego
Telèfon: 623 60 28 95

Paelles i arrossos valencians: més que un receptari, un veritable llibre de capçalera

Paelles i arrossos valencians: més que un receptari, un veritable llibre de capçalera

De tant en tant, n’hi ha algun llibre que ens fa virar el rumb habitual, dient: això s’ha de contar! Paelles i arrossos valencians, d’Amadeo Faus i Alfred Martínez, és un d’aquests volums que mereixen atenció. Presentat a principis d’estiu, ja de primeres entra pels ulls: una edició acurada de NPQ Editores (Grup Editorial Sargantana), amb tapa dura, bon format, fotografies que desperten la fam i una maquetació tan clara que convida a embrutar la cuina.

“Si creus que ho saps tot sobre la paella,
aquest llibre et donarà una bona lliçó d’humilitat”

 

Però si el continent sedueix, el contingut no es queda enrere. Més que un simple receptari —complet, ben estructurat i farcit d’opcions d’arròs no tan conegudes— és també una guia pràctica, clara i precisa. Hi trobem consells útils per a tothom: des de qui encara no s’ha atrevit mai amb l’art dels arrossos fins a qui es pensa que ja el domina. Trucs i secrets que normalment només s’aprenen després de molts ensurts i uns quants fracassos.

Amadeo i Alfred van al gra i posen el dit en detalls sovint oblidats: les preparacions bàsiques, la manera precisa de mesurar el líquid o la importància de mantindre la paella ben anivellada. Tot explicat amb passió i rigor, combinant el respecte per la tradició amb la voluntat d’innovar, sense caure en polèmiques estèrils.

Sí, hi trobaràs la paella valenciana de manual. Però també un ampli repertori d’arrossos —secs, melosos, de forn— i fins i tot fideuades que amplien el repertori domèstic amb productes de temporada i de proximitat. Propostes senzilles, ben explicades i amb garanties d’èxit.

En definitiva, si creus que ho saps tot sobre la paella, aquest llibre et donarà una bona lliçó d’humilitat… en versió tapa dura i amb fotos irresistibles. Perquè, al cap i a la fi, a l’arròs —com a la vida— sempre hi ha marge de millora.

COMPRAR LLIBRE
Edició en valencià i en castellà

L’educació a les escoles, l’antídot a la “fast food”: un llibre de receptes de la UA reivindica l’alimentació tradicional i saludable

L’educació a les escoles, l’antídot a la “fast food”: un llibre de receptes de la UA reivindica l’alimentació tradicional i saludable

Educació, patrimoni culinari, herència històrica, costums i integració.

En les últimes dècades, la forma en què ens alimentem en el món occidental ha empitjorat dràsticament. Diversos estudis científics a universitats de tot el món confirmen un augment preocupant de malalties cardiovasculars, diabetis, malalties neurodegeneratives, al·lèrgies o càncer, directament relacionades amb el sedentarisme, l’estrés i els hàbits alimentaris. La forma d’alimentar-nos està canviant, el conjunt de la indústria alimentària, prioritzant els guanys, sovint ofereix productes processats i menjar ràpid que prometen poca feina i felicitat i que, en no pocs casos, són perjudicials per a la salut, portant a un consum desinformat i a conseqüències devastadores per al metabolisme dels humans. Guanyar diners és lícit, però ens és a costa de la nostra salut, deixa de ser ètic.

A més, al nostre territori, estem perdent ràpidament els valuosos costums de la dieta mediterrània valenciana. Aquest coneixement tradicional, transmés de generació en generació, s’està diluint i va perdent-se per diversos motius, la desinformació unida a la falta de coneixement per un costat i el seguidisme a les modes poc saludables per un altre. És aquí on iniciatives com el projecte Serrella cobra una importància vital.

La Iniciativa de la UA a Castell de Castells, molt més que un receptari

La Càtedra Carmencita de la Universitat d’Alacant, dirigida per Josep Bernabeu, en col·laboració amb el Col·legi la Serrella a Castell de Castells, ha impulsat una iniciativa exemplar per a revertir aquesta tendència. La iniciativa forma part del Projecte Serrella sobre Educació, Patrimoni i Comunitat a Castell de Castells, i en la seua execució, a més de l’alumnat, professorat i familiars, coordinats per Rosario Maria Hernández Tomàs, directora del Centre, han col·laborat els professors de la UA, Santiago Ponsoda, Maria Tormo i Virgínia Rubio Berenguer.

Recuperar el Patrimoni Gastronòmic: S’ha iniciat un procés de recuperació de la memòria culinària, recopilant receptes tradicionals valencianes pròpies del poble. Això no sols preserva un llegat gran valor, sinó que també promou una manera de cuinar intrínsecament sana i arrelada en la nostra història.

Fomentar la fusió cultural i culinària: El projecte va més enllà del que és local. Ha incorporat receptes dels països d’origen dels alumnes, incloent-hi aportacions marroquines i hispanoamericanes. Aquesta integració no sols enriqueix el repertori culinari, sinó que també fomenta la diversitat cultural i l’intercanvi, demostrant que l’alimentació saludable és universal i pot ser deliciosament variada.

Aquesta doble aproximació no sols rescata un patrimoni culinari inavaluable, sinó que també ho enriqueix amb noves influències, creant un espai d’aprenentatge i fusió cultural. A més permet endinsar-se en les tècniques culinàries utilitzades, el paisatge dels ingredients locals, els rituals festius vinculats al menjar i deixa ben patent el paper clau de les dones en la transmissió del coneixement gastronòmic.

L’educació a les escoles, l’antídot a la “fast food”: un llibre de receptes de la UA reivindica l’alimentació tradicional i saludable

Blat picat

L’educació a les escoles, l’antídot a la “fast food”: un llibre de receptes de la UA reivindica l’alimentació tradicional i saludable

Borra i farinetes

L’educació a les escoles, l’antídot a la “fast food”: un llibre de receptes de la UA reivindica l’alimentació tradicional i saludable

Cous cous

L’educació a les escoles, l’antídot a la “fast food”: un llibre de receptes de la UA reivindica l’alimentació tradicional i saludable

Maaqouda

El receptari coordinat per la Càtedra Carmencita en el marc del Projecte Serrella és una ferramenta clau per a les noves generacions, ja que ofereix una visió de l’alimentació que va més enllà del que promou la indústria. Davant la pèrdua de la transmissió de coneixements culinaris tradicionals, l’educació formal esdevé essencial per a salvaguardar aquest llegat. L’objectiu és que les futures generacions no només aprenguen a cuinar, sinó que entenguen el valor cultural i el camí dels ingredients, connectant amb els orígens, el respecte pels cicles de la natura i la importància d’una alimentació saludable. Incorporar la gastronomia al currículum educatiu és una inversió en el futur de la nostra alimentació i patrimoni.

El llibre es pot descarregar en versió digital des del web de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor de la Universitat d’Alacant en aquest enllaç.

A més, se n’ha fet una tirada impresa per la Impremta de la Universitat d’Alacant, que es pot aconseguir sota sol·licitud a la pàgina web de la Càtedra.

Alguns dels participants:

L’educació a les escoles, l’antídot a la “fast food”: un llibre de receptes de la UA reivindica l’alimentació tradicional i saludable

Roc Barreiro Verdú. Dídac Barreiro Verdú i Maruja Verdú Verdú. Autors d’Arròs amb faves, Olleta de blat picat, Braç de Gitano

L’educació a les escoles, l’antídot a la “fast food”: un llibre de receptes de la UA reivindica l’alimentació tradicional i saludable

Àlex Tomàs Estalrich i Ana Mari Sesé Vaquer. Autors de Cous Cous i Granissat de llima

L’educació a les escoles, l’antídot a la “fast food”: un llibre de receptes de la UA reivindica l’alimentació tradicional i saludable

Khadidja Kari, Amine Kari, Saadia Kiari i Ben Ali Kari. Autors de Kbeb, Maaqouda, Begrir, Le thé

RECEPTA: KBEB

Alumne: Amine Kari

Informant: Ben Ali Kari (Pare)

Comensals: 6 persones

L’educació a les escoles, l’antídot a la “fast food”: un llibre de receptes de la UA reivindica l’alimentació tradicional i saludable

Kbeb

INGREDIENTS:

  • Dos trossos de carn de pollastre
  • 1 culleradeta de pebre negre (5 g)
  • 1 culleradeta de sal (5 g)
  • 1 culleradeta de canyella (5 g)
  • 1 ceba ratllada
  • 500 g de cigrons
  • Julivert
  • Aigua
  • Oli d’oliva
  • 2 creïlles

ESTRIS:

  • Una cassola
  • Un plat
  • Cullera
  • Ganivet
  • Una paella

PROCÉS D’ ELABORACIÓ

Primer de tot es tira l’oli cobrint tota la base de la cassola i a continuació afegim el pollastre. Una volta la carn està daurada s’afegeix la ceba, el julivert, els cigrons i finalment el pebre negre i la canyella. Es deixa sofregir per 5 minuts.

Quan ja està el sofregit fet afegim la sal i l’aigua fins que la carn estiga coberta, pujar el foc i una vegada que l’aigua comença a bollir, baixar a foc suau i deixar coure, lentament, durant una 1h i 30 minuts perquè la carn quede ben tendra. Mentrestant, en una paella es frigen creïlles si es volen usar per acompanyar la carn.

VARIACIONS

  • Pots posar altres tipus de carn ; vedella, ànec…
  • Pots acompanyar amb creïlles fregides.
  • També pots deixar caure un ou.
El col·legi Port de Xàbia estrena ‘De boca en boca’, el documental de les receptes en perill d’extinció

El col·legi Port de Xàbia estrena ‘De boca en boca’, el documental de les receptes en perill d’extinció

Durant dos cursos l’alumnat del centre ha dut a terme una investigació per recuperar i preservar aquells plats en risc de desaparició amb entrevistes sobretot a les àvies i avis

El col·legi Port de Xàbia estrena ‘De boca en boca’, el documental de les receptes en perill d’extinció

La cita serà el diumenge 8 de juny a les 12:00 del migdia. El CEIP Port de Xàbia ha convidat la població a l’estrena al cinema Jayan del documental De boca en boca. Aquest projecte és el resultat d’una de les propostes més transformadores del projecte ACORD, que va nàixer amb l’objectiu de demostrar com la tradició pot ser una eina poderosa per promoure la salut i la sostenibilitat. Així, durant dos cursos escolars, l’alumnat del centre ha fet una investigació viva per recuperar i preservar receptes tradicionals en risc de desaparició.

A través d’entrevistes a les seues famílies -especialment els avis i les àvies- s’han recopilat plats de temporada, de reaprofitament o d’origen humil, però amb un gran valor nutricional, emocional i cultural.

Amb el suport del fotògraf i especialista en llenguatge audiovisual Jake Abbott, es van gravar aquestes videoreceptes en jornades de cuina plenes de sabor, records i aprenentatges compartits. El resultat és “un treball col·lectiu que connecta generacions i posa en valor el patrimoni gastronòmic de la nostra comunitat”.

L’estrena serà també una ocasió per reconèixer el suport de les empreses locals de proximitat, del Grup Balmis de Recerca de la Universitat d’Alacant, vinculat a la Càtedra Carmencita, que “ens ha guiat i acompanyat en la investigació del nostre projecte”, i de les persones que han posat música a aquest viatge, La Romàntica del Saladar, formació musical de Xàbia dedicada a recuperar de l’imaginari popular, que “ens han cedit cançons per a la banda sonor i per ballar a taula posada”.

Així, doncs, la directora del col·legi, Isabel Moreno, juntament amb tot el claustre de docents, convida la ciutadania de Xàbia a participar en aquest “esdeveniment comunitari per celebrar el poder de la tradició, el vincle entre generacions i la bellesa de transmetre el nostre llegat culinari… de boca en boca”.

El col·legi Port de Xàbia estrena ‘De boca en boca’, el documental de les receptes en perill d’extinció

Pin It on Pinterest