Posseïdor de 5 estreles Michelin, dos en el restaurant Miramar a Girona, dos més en la Enoteca a Barcelona i una en el restaurant Cinc de l’hotel Das Stue de Berlín, Paco Pérez gaudeix d’un gran reconeixement nacional i internacional.
Pérez ha apostat per Senator Hotels & Resorts per a iniciar la seua marxa a la Comunitat Valenciana amb aquest privilegiat restaurant en el terrat de Senator Gandia, el qual va gaudir d’un gran acolliment en la seua primera temporada d’obertura.
La proposta gastronòmica
En MARAO, Paco Pérez vol traslladar al comensal la seua visió més viatgera de la cuina. Per a
això, ha elaborat una carta amb tancant l’ull a diferents cultures en el qual fusiona sabors exòtics de cuines d’Àsia, el Perú o Mèxic i Mediterranis, partint sempre del respecte pel producte i d’una tècnica molt depurada.
Precisament aquest bon saber fer li ha portat a estar entre els finalistes de la present
edició dels TheBest Xef Awards, considerats els Premis Nobel de la cuina.
Ostra Tokio, Marao
Una mirada posada en el futur, sostenibilitat, innovació i desenvolupament local
Amb motiu de la seua esperada obertura, Senator Hotels & Resorts va celebrar el passat
16 de juny un gran acte al qual van acudir representants de les institucions, així com
membres de la mateixa cadena i, per descomptat, el xef Paco Pérez en companyia del seu equip.
Amb 55 anys de trajectòria a la seua esquena, Senator Hotels & Resorts continua en cerca de
nous reptes i maneres d’innovar per a oferir als seus hostes experiències úniques. Per a la
cadena, el futur passa necessàriament per la sostenibilitat, la innovació tecnològica, el
desenvolupament local i la conservació dels espais que envolten als seus hotels, ja que de la cura
dels destins depén en gran manera la qualitat de l’experiència que s’emporte a casa l’hoste.
L’abril de 2021, Senator Hotels & Resorts inaugurava el seu primer hotel en la costa valenciana, concretament en la capital de la Safor, amb el Senator Gandia Spa Hotel. L’establiment, que va ser inaugurat pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha gaudit d’un gran acolliment entre el públic, arribant a ser un referent en la zona gràcies al seu concepte innovador i punter.
Les instal·lacions consten de 200 habitacions modernes i funcionals, una agradable terrassa exterior amb piscina, un gimnàs i un magnífic centre de benestar Senzia Spa & Wellness amb circuit d’aigües i sales de tractaments. Encara que, si hi ha un espai que destaca especialment és, sense cap dubte, el restaurant MARAO, a càrrec de l’estrellat cuiner.
Són molts els que fan bandera de la causa, però realment no serveixen productes de proximitat o del territori, més bé ens ho fan creure. ¿Com descobrir qui són els bons i qui els roïns, com desemmascarar a l’impostor?
A finals de la dècada dels 80 del segle passat es va fundar a Itàlia el moviment Slow Food, una associació per lluitar contra el menjar ràpid i defendre els productes de qualitat que es fan al territori. Des d’aquells dies fins hui podem dir que els productes km0, els productes de proximitat també anomenats productes del territori són una tendència a l’alça de la qual cap restaurant o casa en la qual es done menjar s’escapa.
Des de les cadenes de franquícies més internacionals fins a restaurants estrela Michelin no poden deixar de potenciar-la
Paco del’hort de Neli a Pedreguer
La societat actual s’ha sensibilitzat davant de conceptes com sostenibilitat, menjar saludable, productes frescos i ecològics, i a poc a poc els consumidors i comensals anem demanant i a voltes exigint que els productes que ens trauen a taula siguen de proximitat i per descomptat saludables.
Davant d’aquesta tendència imparable la majoria de restaurants de tota mena, gastronòmics o no, ofereixen a la carta o al menú productes de proximitat. Cosa que m’alegra molt, perquè pense que des del sector de l’hostaleria es pot fer pujar sectors i oficis ancestrals que de ben segur enfortirien l’economia local, sectors de xicotets emprenedors com els agricultors, pescadors, ramaders o els de l’oli, el vi o l’embotit per citar alguns transformadors.
Però no tot és el que ens sembla, ja ho dia el poeta valencià Joan Timoneda en el segle XVI: “que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu”. No ens podem refiar de les aparences i més en aquesta època en la qual ho volem tot immediatament, en la que predomina la superficialitat sobre la realitat. En la que el postureo compte més que l’essència.
Són molts els que fan bandera de la causa, però realment no serveixen productes de proximitat o del territori, més bé ens ho fan creure. ¿Com descobrir qui són els bons i qui els roïns, com desemmascarar a l’impostor?
Carnisseria Peixet, Gata
Realment és ben difícil de saber-ho, no tenim res com a comensals que ens puga garantir la qualitat i la procedència dels productes. No hi ha un segell, ni un distintiu que ho acredite, ni un certificat seriós. Després de calfar-me prou el cap i pegar-li voltes vaig arribar a algunes conclusions: conéixer a l’empresari, saber quina és la seua filosofia és una garantia, però és complex i no és definitiu. Finalment, vaig vore una cosa que fa que pugues comprovar que si, que el restaurant on estàs diu la veritat quant a la procedència dels productes i d’alguna manera indica de manera clara la filosofia i voluntat de l’hostaler. És la Carta de Vins, aquí si, aquí no hi ha escapatòria, les etiquetes de les botelles de vi no enganyen, o SOM o NO SOM, o els vins són de proximitat, no vull dir tots però si una bona part, o no posarà en l’etiqueta, Marina Alta, Alforins, el Comtat, Vall d’Albaida, Marina Baixa, Requena, etc. També ocorre en les monodosis d’oli o les botelles d’oli perquè també porten etiqueta.
No és definitiu, però ja tenim un bon indicador. De moment és l’únic i tampoc garanteix que les verdures i fruites siguen d’Almeria o Marroc o el corder d’Extremadura o d’Austràlia o el peix de l’altra part de l’Atlàntic. Ho dic perquè conec restaurants que no tenen una carta de vins de proximitat i sí que tenen producte, també en conec que tenen una carta de vins del territori ben amplia i producte de proximitat ben poc i també en conec que ni una cosa ni l’altra i diuen que tot és del territori.
Clar està que la tendència de consumir productes fets a prop de casa va a més i s’està consolidant i que a través de la carta de vins es pot establir un paral·lelisme amb la resta de productes del restaurant on estem menjant.
Com a comensal m’agrada saber que menge productes saludables i que, menjant, contribuïsc a enfortir l’economia local i a la salut del planeta. Amés tinc la satisfacció de pertànyer a eixe grup de persones que defenen aquests principis.
El llibre ens fa girar els ulls cap a la cuina casolana i ens recorda que la cuina és un acte d’amor per compartir amb amics i familiars. Hilarant i de fàcil lectura, remarca que la cuina és improvisació i coneixement de sabors, olors, textures, tècniques, és passió.
“Cuinar és el que feien les nostres àvies, no seguien receptes, miraven que tenien a la nevera i al rebost i quanta gent venia a menjar i resoldre un dinar o un sopar per xuclar-se els dits” Maria Nicolau reivindica la cuina del xup-xup, la cuina del guisat, de l’olla.
“Cal perdre la por a la cuina, cal experimentar, mesclar, vore resultats i cuinar amb l’instint, la cuina del guisat és la que menys temps ocupa, perquè mentres tens l’olla al foc, el menjar va fent-se i et pots dedicar a fer una altra cosa”
És molt més que un receptari, està impregnat d’una filosofia que és molt recomanable per a viure bé. Suculent i ple de vida.
Hi ha dos parades al mercat d’Oliva dels divendres, a les que vaig freqüentment, pel sabor i la qualitat dels productes que venen. És fàcil acostumar-se a lo bo.
Algun divendres tinc més temps que altre, hui era un d’eixos en el que no tenia massa temps, però el record del sabor de les tomaques de Vidal i les taronges de la parada del costat, la de Salva i Carlos han pogut amb mi, i sobretot, pensar que en cap lloc més puc trobar eixos sabors.
Tenen poc de gènere, però el que tenen és d’una qualitat insuperable. Així que el que faig jo és vore primer que tenen i em fa falta i després vaig a les parades convencionals a comprar el que no tenen ells.
No podreu trobar maduixes que competisquen amb les de Doñana que hi ha a les parades convencionals, però si busqueu productes de temporada no en trobareu de més saborosos i saludables.
Les carabasses, tomaques, taronges, nísperos o penques de Vidal, a banda de si té alguna altra cosa, són molt recomanables. Tant com els productes de la parada del costat, la de Salva i Carlos, dos llauradors emprenedors que volen guanyar-se la vida i alhora alimentar-nos bé amb productes saludables. Fa un any tenien dos o tres productes, però ara estan agafant el fil i tenen una bona oferta, cols, calçots, xirivies, napicols, bledes, cols de Brussel·les, encisams, taronges (les últimes navelines i les primeres valències) i tot ecològic certificat, una meravella.
Ara també fan melmelades de taronja ecològica envasades per Tarongina Dolceria de Piles.
Una cosa que és sorprenent és que un producte de tan alta qualitat estiga a preus més econòmics que el producte convencional dels supermercats que és de qualitat inferior, està més ben presentat al super, però en qualitat i sabor són incomparables.
Este menjar aporta benestar, és respectuós amb el medi i a més és molt saludable. El sabor dels productes ecològics és tan diferent i únic que una volta els proves ja no pots fer un pas arrere.
Les dos parades estan just enfront de la cafeteria Gran Via, no teniu pèrdua.
El territori diànic es configura com zona productora d’olis d’alta qualitat
La segona edició del Concurs Oli d’Oliva Verge Extra (OOVE) Ecològic 2022 de la Comunitat Valenciana organitzat per ESAO y el CAECV ha sigut un èxit per a Olis de Diània. Així les Comarques Centrals valencianes es consoliden com produductors de verges extra d’alta qualitat.
El primer premi a l’OOVE Ecològic ha sigut per a Tossut Dels Pouets Collita Primerenca elaborat amb les varietats alfafarenca, blanqueta y arbequina, un cupatge molt equilibrat .
El segon premi en la categoria de millor OOVE Ecològic ha sigut per a Verí Collita Primerenca, també de Tossut de Pedreguer.
Els dos olis, elaborats per Héctor Carrió, estan fets d’olives verdes primerenques i han sigut triturades en fred en menys de 24 hores des de la seua recol·lecció i amb decantació natural.
Verí de Tossut
Castell de la Costurera
Octobris Naranja Bio
En esta categoria també va ser nominat com finalista l’oli de Castell de la Costurera de Balones, el Comtat, un cupatge de mançanell, blanqueta i picual, elaborat per Carles Pérez.
En la categoria de millor condiment d’oli d’oliva, l’oli premiat ha estat Octobris Naranja Bio de la Canyada elaborat per la família Muntanya.
I en la categoria Innovation Award el premiat ha sigut Oligarum Oro Elixir de Vida, un oli amb or elaborat per Oli de Xàbia.
